Anem a la muntanya

Barranc de les Canals (Alta Garrotxa)

2008-10-25T18:50:00.006+02:00

El meu amic Ekain ha baixat a passar uns dies a Catalunya així que dissabte vam aprofitar per anar a fer algun barranc, el barranc escollit, recomanació de la Mari va ser el Barranc de les Canals, a l’Alta Garrotxa. La nostra intenció inicial era la de fer dissabte el Barranc de Sant Aniol, i diumenge el de les Canals, i de fet havíem demanat els permisos per fer-los així, però fent l’aproximació, que es molt semblant per ambdós barrancs, ens vam equivocar i vam tirar cap al de les Canals, així que vam decidir anar a fer aquest, però anem a pams amb la crònica:

Dissabte al matí, cap allà a les 10:30 arribàvem amb el cotxe al segon aparcament de la pista que va cap a Sant Aniol, allà, vam preparar el material, ens vam canviar i a les 11 començàvem l’aproximació. Son tres hores llargues de camí, algun tros de pista, i molts corriols, primer arribem fins a l’ermita de Sant Aniol, a una horeta llarga de camí, allà hem de baixar al riu passant entre l’ermita i una edificació en runes, creurem el riu i pujem per un corriol, les ressenyes indiquen un prat en el que trobarem dos camins, aquest prat no el vam arribar a veure, sospitem que era una esplanada de 4x3 metres que vam obviar per massa petita. Nosaltres vam tirar cap a la dreta i al cap d’una estona ens en vam adonar que anàvem cap al de les Canals, així que vam decidir fer aquest, a partir d’aquí seguíem marques taronges.

Després d’una llarga pujada fent esses, arriba un moment en el que el camí comença a baixar, en direcció a una casa que fa estona que veiem, en poca estona arribem al riu, gairebé a tocar de la casa. Aquí, varem menjar una mica, i vam començar el descens.

Aquest al principi ens duu per un riu gens engorjat, en aquesta època ple de fulles de colors tardorencs, però al cap de poc arribem al primer rapel que ja ens duu cap a una zona mes engorjada. A partir d’aquí anem baixant pel riu, nosaltres una mica decepcionats per la manca d’aigua, moltes badines en tenen, però en la majoria d’elles esta una mica estancada, i fa la típica pudor de les fulles podrint-se a l’aigua, segons l’Ekain, olor d’olives.

Al cap d’una estona baixant, al arribar al sisè rapel ens vam trobar amb el problema, per començar el rapel marcava 12 metres, però al llançar la corda vam veure que en feia mes de 15, així que varem lligar la corda de 30 a un cordino per fer la tècnica del cordelette, no veiem gaire bé la recepció, i ja sabíem que a baix i trobaríem una marmita trampa, però aquesta va superar totes les nostres expectatives, la marmita estava completament seca, i la paret d’aquesta, en el tros menys alt tenia 5 metres llisos de paret fins a una repisa i després 3 metres mes per una rampa relliscosa. Per sort hi havia una corda fixa, però l’Ekain no veia clar que ell pogués pujar per allà, després d’una mala estona tots dos vam poder sortir d’allà, jo ajudant-me amb un tibloc i un pedal (la corda tenia nusos i no es podia remuntar normalment), i l’Ekain graciés a una altre corda fixa que jo vaig muntar al arribar a fora.

La nostra màxima por era que la corda cedís, si ens quedàvem sense corda era completament impossible sortir d’allà, potser s’haurà de buscar la manera d’equipar aquest rappel per que baixi fora d’aquesta marmita, aquí ho deixo com a la meva humil opinió, aquella marmita un dia pot donar un disgust innecessari.

La resta del descens va transcórrer sense incidents, i finalment, després de 3 hores i mitja de barranc vam arribar al final, una badina força gran on hi ha una surgencia d’aigua que la manté força neta. En general un barranc molt maco, però ha de millorar moltíssim si hi corre encara que sigui una mica més d’aigua.

Ara, però, tocava córrer, l’objectiu era arribar al camí per on havíem arribat a l’ermita de Sant Aniol abans de que es fes fosc, ho vam aconseguir pels pèls, i a partir d’aquí, varem baixar a la llum de les estrelles (i dels nostres frontals) tranquil·lament cap al cotxe.

Retirada al Palomeras del Flumen (Guara)

2008-09-13T21:52:00.005+02:00

Dissabte vam anar cap a Guara a fer un barranc dels considerats clàssics de la zona però que nosaltres no havíem fet per estar situat una mica allunyat, a la part més a l'oest de Guara, pràcticament sobre Huesca.

Hi vam anar el Francesc i jo, en arribar feia una mica de fresqueta, i el dia estava lleugerament tapat, la zona era preciosa, des de dalt veiem el riu que passa entre la Peña de San Miguel i una altre gran formació rocosa en un paisatge preciós.

Despres d'estar una estona contemplant el paisatge, i ja equipats, vam començar a baixar cap al riu, en 30 minuts llargs de descens pronunciat vam arribar al riu, força ample i amb un bon cabdal, ja ens començavem a fregar les mans pensant en les grans cascades i els salts que podriem fer.

vam començar a baixar pel riu, allò era realment maco, molta aigua, un entorn preciós, les grans parets que ens envoltaven, pero molt poc desnivell, a base de destrepar ho anavem resolent. Ja estavem valorant qualificarlo preciós paseig pel riu, però poc emocionant quan vam arribar ja quasi al final del barranc a una zona on el riu s'engorjava moltíssim.

Contentissims, vam saltar la primera cascada, vam arribar a la seguent i vam veure que la cosa es començava a posar seriosa, hi havia molta aigua per un tros tant estret, vam començar a muntar un rappel per baixar el primer desnivell, en Francesc, a l'arribar a baix es va trobar que la forta corrent s'el enduia, i amb prou feines aconseguia posar peu, despres d'una estona provant vam decidir que tornes a pujar i buscariem alternatives.

Vam intentar diverses opcions, ens vam enfilar a un sortint per avançar per fora del barranc, i una mica més endavant vam muntar una instalació en un arbre per rappelar fins a una repisa inferior, i d'alla, vam instalar en gran arbust que creixia de la roca i ho vam tornar a provar, allò era impossible, hi habia massa cabdal per entrar-hi, només quedaven uns 500 metres de barranc, però estaba clar que l'escencia del barranc estava en aquell tram. Despres d'una bona estona valorant, vam decidir abandonar.

A partir d'aqui va venir una terrible pujada entre grans arbustos, punxes, alguns trosos a quatre potes, orientant-nos graciès a la gran Peña de San Miguel que haviem de rodejar per tornar a pujar fins els cotxes. Van quasi dues hores de durissima pujada sense camí, a més força desmotivats per no haver pogut acabar el barranc.

Uns dies despres, investigant sobre el barranc, i preguntant a forums vaig saber que realment ens hi haviem posat en condicions de cabdal massa altes, l'embasament de Belsué esta acumulant moltissima aigua aquesta temporada.

Com va dir algú, l'experiencia és allò que aconsegueixes quan no aconsegueixes el que volies, jo us aseguro que la proxima vegada m'estudiare les condicions del cabdal i consultare totes les fonts de les que disposi!

Resenya: Palomeras del Flumen

Escalant a la Facu

2008-09-06T21:41:00.002+02:00

Ja tocava tornar a escalar, feia ja una mica més de 2 mesos que no escalava, i és que per a mi, l'estiu es més època de barrancs, i per escalar tinc tot l'any!

Vam anar diumenge a fer el retorn a les parets amb en Marc, vam estar fent esportiva a la Facu, a veure com estava el cocu, la veritat es que en vaig quedar prou satisfet, vaig obrir sense vacil·lar gaire un 5+ bastant maco, i en Marc es va estar barallant fins a aconseguir-la amb la "Marta 82" un 6a mantingut força peleón!

Ara toca deixar-se de tonteries i anar a fer alguna via llarga!!

Ascensió a la Pica d'Estats (3.143m)

2008-09-01T17:19:00.006+02:00

Aquest cap de setmana vam quedar amb uns quants amics muntanyencs per anar a pujar a la Pica d'Estats, l'objectiu però anava una mica més enllà del d'asolir el cim, la idea era pujar per, aprofitant que l'estelada ha fet 100 anys, plantar una estelada al cim de la Pica. Hi vam anar el Pau, l'Artur, en Jona, en Juanma, la Neus i jo.

Divendres a la tarda sortiem cap a Areu per arribar ja fosc a sopar al camping d'Areu i després pujar fins a l'aparcament del Pla de Boet. Allà vam dormir fent bivac sota un cel estrellat preciós que ja feia valer la pena haver arribat fins aquí.

Dissabte ens vam aixecar ben d'hora per començar a caminar ,turnant-nos per portar les tres llargues barres de metall que farien de mastil de la nostra estelada.

A mesura que vam anar pujant va començar a clarejar i vam començar a creuar-nos altres excursionistes que ens miraven extranyats i ens preguntaven on anavem carregant aquelles barres de ferro, nosaltrés però voliem mantenir l'enigma fins al final així que la majoria de vegades ens feiem els bojos o deiem qualsevol parida com per exemple: es que més curt no em dona plaer!

Després d'un parell d'horetes llargues de pujada vam fer una parada al primer llac per menjar alguna cosa i reagrupar-nos, vam fer canvi de portejadors de les barres i vam continuar tirant. Així xino xano, vam pujar la llarga i pronunciada tartera fins arribar al coll, on vam fer una altre parada per reagrupar-nos i menjar. Aquí vam valorar la posiblitat de pujar per la cresta per fer més via, peró realment, carregant aquelles barres que ens mantenien ocupada sempre una ma, el més sensat era anar per la via normal, encara que rodejés tota la muntanya i triguessim força més.

Finalment, després d'una mica menys de 6 hores de pujada arribavem al cim de la Pica, on un bon grup d'espectadors ja estaven esperant a veure que pensavem fer amb aquelles barres que haviem carregat durant tota la pujada. Així doncs ens vam posar mans a l'obra i treballant en equip i havent de parar cada cop que algún excursionista es volia fer la foto de rigor al cim, en un parell d'horetes vam tenir muntat el nostre mastil amb l'estelada onejant al punt més alt del país!

Aquí voldria felicitar als companys d'ascensió que van planificar tota la tecnica i el material necesari per dur a terme això, ja que realment ho van pensar tot al detall i amb molta profesionalitat!

En acabar tot el muntatge, i després d'unes quantes fotos, i de rebre força felicitacións de muntanyencs i muntanyenques que anaven passant pel cim, vam iniciar el descens orgullosos d'haver acomplert amb tant d'exit el nostre objectiu. En quatre o cinc horetes, i amb moltes parades per anar observant fins on de lluny es veia l'estelada (es veu clarament des del primer llac!), vam arribar altre cop als cotxes. Vam baixar a dormir al poble del Pau, Salas de Pallars, on al dia següent vam poder coneixer i palpar els detalls de la historia d'aquest poble, però això ja es una altre historia!

Barranc de Gurp (Pallars Jussà)

2008-08-27T16:18:00.006+02:00

Diumenge vam anar amb la Neus a fer el barranc de Gurp, molt a prop de Tremp, al Pallars Jussà. Feia anys que sentia parlar d'aquest barranc, i ja tenia ganes d'anar a fer-lo, d'altre banda, com que és un barranc prou fàcil, era l'oportunitat perfecte per dur a la Neus a fer un barranc (era el seu 3er barranc).

Per accedir a aquest barranc s'ha d'arribar fins a la petita població de Gurp, per arribar-hi passem pel costat d'una academia militar, abans s'habia de passar per dintre i et podien demanar indentificació, ara ja no, es passa pel costat en una carretera rodejada de valles amb filats espinosos, com ja us debeu imaginar és una sensació fastigosa.

Un cop a gurp, just passat el primer grup de cases del poble, passada una font que ens queda a l'esquerra el camí es fa més ample i ens permet deixar-hi el cotxe. A partir d'aqui seguim el camí i allà mateix davant d'una masia trobem un cartell que ens indica "Barranc de Gurp", a partir d'aqui només hem de seguir les marques grogues que despres d'aproximadament 30 minuts ens duen al llit del riu, on en una pedra hi trobem una senyera pintada, aquí comença el barranc.

Aquí vam coincidir amb un company d'un forum que m'habia orientat sobre les condicions d'aquest barranc, el Marmitaño, des d'aquí una salutació!

Els caradures dels militars espanyols capten l'aigua d'aquest riu per la seva academia, per tant aquest primer tram el trobem gairebé sec, suposo que en altres epoques t'hi pots trobar corrent d'aigua, però ara a l'estiu no hi corria gaire l'aigua, de totes maneres en les diferents badines que anem trobant si que ens hi trobem una mica d'aigua, i no és estancada, així que suposo que ni que sigui per filtració l'aigua deu anar corrent.

A mesura que anem baixant anem veient aportacións d'aigua d'alguns afluents, així que es va tornant una mica més aquatic i començem a remullar-nos i, fins i tot, amb compte, fer algún salt. A la majoria de resenyes parlen d'un rapel de 20-23 metres, pero en realitat aquest rapel és factible baixar-lo amb una corda de 30m fins a una badina i despres destrepar i saltar amb compte a la seguent, per tant tot el barranc es pot fer amb una corda de 30.

En si el barranc val la pena, és maco, i porta prou aigua com per anar-se refrescant i fer algun salt, s'ha d'anar amb compte perque a moltes de les badines hi ha tritons pirenencs, hem d'anar amb compte de no trepitjar-los.

En acabar el barranc tornem a trobar una senyera pintada que ens indica el final, i agafem un camí de marques grogues que ens tornara cap al poble.

Resenya i croquis del barranc

Garganta de los Navarros (Bujaruelo)

2008-08-10T22:11:00.006+02:00

Diumenge abans de marxar de la vall de Bujaruelo i tornar cap a casa vam baixar cap a la sortida de la vall a fer el barranc Garganta de los Navarros.

Per fer-lo vam fer combinació de cotxes, vam deixar-ne un a la sortida, on hi ha el "Puente de los Navarros" just al desviament que entra cap a la vall de Bujaruelo, i l'altre una mica més amunt en un punt del camí en el que trobem a l'esquerra hidrografica una bauma, amb espai per deixar els cotxes i acces directe al riu.

Va resultar ser un descens molt curt però intens, amb un cabdal altissim. A l'inici obert però després s'engorja agafant l'aigua una força que possa els pels de gallina. La majoria de cascades s'eviten amb passamans i rappels o salts fora de la corrent.

Tot i el respecte que se li ha de tenir, resulta un barranc maco i sobretot impressionant que val la pena fer.

En acabat, com és tradició vam fer un ultim banyet al riu abans d'agafar el camí de tornada cap a casa.

Resenya Garganta de los Navarros

Barranc de Lapazosa (Bujaruelo)

2008-08-09T22:11:00.003+02:00

Dissabte, després de la caminada del dia anterior, i amb l'Oriol ja quasi recuperat vam pujar altre cop cap a San Nicolas de Bujaruelo per anar a fer el barranc de Lapazosa.

L'aproximació és força rapida, en 40 minuts de pujada constant ens plantem a l'inici del barranc, just on s'acaba el bosc, allà coincidim amb tres barranquistes més que dubtaven de que allò fos l'inici del descens, després d'exposar-los els nostres arguments i de plantar-los el mapa de l'alpina davant dels morros on es veia clarament que aquell era el lloc ens vam afanyar a preparar-nos per tirar davant d'ells i que no ens alentisin.

La baixada va ser molt tranquila, hi baixava aigua, potser un pel menys del que ens hauria agradat, pero ens permetia anar-nos refrescant. Els rappels son constants, un darrere l'altre, hi ha trosos en els que no val la pena ni recollir la corda a la saca. També hi trobem una marmita trampa, indicada a les resenyes, facilment superable, s'hauria de ser molt negat per no poder-ne sortir, el més practic és destrepar una mica, saltar amb compte i es pot trepar sense problemes per sortir-ne.

Un punt espectacular del descens és just abans dels dos rappels encadenats de 30m, ens trobem a dalt d'una cascada des d'on s'observa tota la vall, a més, just al centre de l'inici de la cascada hi ha una petita badina completament inundada on t'hi pots estirar observant la vall com si estiguesis a un balneari de luxe.

Finalment, despres d'algun rappel més arribavem a la vall on vam aprofitar per fer un banyet abans de tornar cap als cotxes.

Resenya Barranc de Lapazosa

Excursió a la Cola de Caballo i al refugi de Goriz (Ordesa - Monte Perdido)

2008-08-08T17:16:00.003+02:00

Divendres vam anar a fer una caminada pel parc nacional d'Ordesa i Monte Perdido. Només hi vam anar l'Armen, el Carles i jo perque l'Oriol es va quedar al camping perque havia de fer repós de la seva lesió.

El recorregut que vam fer parteix de l'estació on et deixen els autocars del parc (unica manera d'entrar-hi, a part de caminant), d'aqui vam pujar per la "Senda de los Cazadores" que s'enfila per una de les vesants de la vall enmitg d'un frondos bosc fins arribar a un mirador des del que observem tota la vall i davant nostre la famosa "Brecha de Roland" pas fronterer entre els Espanyol i Francés molt utilitzat pels extraperlistes a l'epoca franquista.

Des d'aquest mirador vam seguir el camí que mantenint l'alçada s'endinsa cap a la vall fins arribar a la "Cola de Caballo" una gran cascada que baixa per les parets del congost. Un cop aqui vam decidir pujar fins al refugi de Goriz, des del qual s'ataca el Monte Perdido, alla vam fer un refresc i vam baixar altre cop cap a la cascada, aquest cop peró, per les "Clavijas" un cami equipat amb cadenes i unes barres de ferro que permeten baixar pel dret.

A la cascada ens vam remullar una mica els peus i el cap en l'aigua glaçada per refrescarnos i vam fer el camí de tornada, pel fons de la vall, a aquelles hores ja ple de turistes i domingueros que feien el camí cap a la "Cola de Caballo".

En resum, una excursió preciosa que repetiré més d'hora que tard quan vaig a fer l'ascensió al Monte Perdido un dia d'aquests.

Garganta de Ordiso (Bujaruelo)

2008-08-06T22:10:00.003+02:00

Dimecres al mati vam pujar cap a la vall de Bujaruelo on haviem de passar els seguents dies, i abans d'anar cap al camping on teniem reservada una habitació vam pujar a San Nicolas de Bujaruelo a fer el barranc Garganta de Ordiso també anomenat Gorgas del Ara.

El barranc transcorre per la zona engorgada inicial del riu Ara, el riu principal que baixa per la vall de Bujaruelo, i porta molta aigua.

El descens és divertit, molts salts i rappels, però molt de cabdal que ens ha de fer estar alerta tota l'estona. Moltes vegades l'aigua s'ens endú al creuar el riu i al saltar a una badina hi solen haver fortes corrents circulars que si no vigilem ens faran fer unes quantes voltes extra amb el consequent esgotament fisic.

També hi ha molts punts en els que resulta més segur saltar i possar-se a nedar per sortir del rebufo que no pas montar rappel i arriscar-se a quedar atrapat en les corrents de les cascades.

Aqui vam tenir un petit incident quan l'Oriol va saltar en una badina que seblava profunda i neta i va anar a picar amb la cama en una gran pedra que no es veia sota l'espuma de la cascada. Per sort no va ser res greu, pero la pedreta ens va comportar un viatge a l'hospital de Guara i a l'Oriol un parell de dies d'inactivitat.

Resenya Garganta de Ordiso

Barranc Estrechos del Gorgonchon (Sierra de Guara)

2008-08-05T22:09:00.001+02:00

Dimarts a la tarda arribavem a la Sierra de Guara de pas en el nostre camí cap a la vall de Bujaruelo amb la intenció de fer un barranc rapid i passar la nit a la zona.

Com que ja passaven de les 7 i el cel amenaçava pluja vam decidir fer el Estrechos del Gorgonchon, un barranc curt, molt estret i que ja coneixem sobradament.

Va ser un descens perfecte, el barranc anava força alt d'aigua, la temperatura era ideal i el passamans que evita el famos rebufo mortal estava montat amb una corda força nova.

Amb tot això en mitja hora llarga acabavem el barranc, feiem un banyet i arribavem al cotxe just quan començava a ploure.

Resenya Estrechos del Gorgonchon

Barranc del Llec (Catalunya Nord)

2008-07-23T09:53:00.002+02:00

Dissabte a la nit vam anar amb l'Armen, l'Oriol i el seu cunyao cap a la Catalunya Nord a tornar a fer el Llec de nit.

Aquest cop ens hi posavem una mica més tard, a les 12 i mitja de la nit començavem a baixar cap al barranc, en una nit de lluna plena i amb un clima excelent. La temperatura de l'aigua era bona, no era massa freda i en cap moment vam patir ni molt menys, en canvi si que ens vam divertir fent salts i llençant-nos pels impresionants tobogants d'aquest barranc amb el frontal apagat, resultava molt divertit i teniem el barranc per nosaltres sols i la unica companyia dels gripaus als que sorpreniem en la seva pasejada nocturna.

Com ja es costum la nit barranquera va acabar amb un banyet sense la part de dalt del neopre i a la llum de la lluna per refrescar-nos davant la mitja hora de pujada que ens esperava fins als cotxes.

Finalment a les 4 i mitja de la matinada arrancavem de tornada cap a Barcelona on vam arribar ja de dia com si ens haguessim corregut una gran juerga, i de fet ho va ser!

Barranc dels Cargols (Montserrat)

2008-07-13T18:11:00.001+02:00

Diumenge al mati vam anar amb l'Oriol a montserrat a fer el barranc dels cargols, també anomenat del Clot dels cargols o dels caragols. Hi vam anar perque és un barranc obert entre altres pel Damià i la Mari, dos dels monitors del curs de nivell avançat de descens de barrancs que vam fer fa poc, i ens feia gràcia anar a fer-lo.

En si resulta un barranc molt fácil, és totalment sec, com tots els de montserrat, i està molt ben equipat. Com a punt negatiu he de dir que l'acces resulta una mica incomode, costa trobar el lloc on has de començar a baixar, i un cop el trobes estas tota l'estona caminant entre matolls i esbarzers sense tenir molt clar si vas per bon camí fins que arribes al primer rapel. A més a més com a barranc no es cap meravella, hi ha uns quans rapels però sense cap gracia especial, l'unic que el salva és el final, en que encadenes dos rapels per dins d'un caos de roques força maco.

Barranc dels Cargols (o Clot dels Cargols)

Via Dori a la Miranda del Princep (Montserrat)

2008-06-22T17:24:00.000+02:00

Diumenge altre cop a ca la Montse, aquest cop amb en Marc, vam anar a fer la via Dori a la Miranda del Princep, però per l'entrada Picazo-Nubiola que és la que el mateix Picazo recomana al seu llibre.

La via és força facilona, no pasa del VI+, i hi ha molts trossos de II i III que es fan practicament gatejant, tot i això es una via molt maca, en una agulla bastant curiosa plena de grans forats que fan que recordi a un formatge gruyere, a més a més la vista des de dalt val molt la pena ja que ens trobem en mig d'un circ d'agulles des d'on podem observar i reconeixer moltes agulles mitiques de Montserrat.

El punt negatiu va ser la calor, i és que ja no fa temps per anar a fer vies on el sol hi toca de ple tot el matí però nosaltres som així de felicos!

Album: Via Dori a la Miranda del Princep.

Via: Dori (per l'entrada Picazo-Nubiola)
Agulla: Miranda del Pas del Princep
Material: Corda de 60m, cintes expres i material per reunions (Via equipada).

Barranc de les Anelles (Vallespir)

2008-06-21T17:19:00.000+02:00

Dissabte ens vam juntar l'Oriol, l'Armen i jo i ens en vam anar a fer el barranc de les Anelles a la comarca del Vallespir, a la Catalunya Nord.

El barranc de les Anelles és un barranc amb trams engorjats molt estrets que en cas de molt de cabdal s'han de fer muntant passamans per evitar entrar a la corrent, nosaltres el vam trobar molt bé d'aigua, i això ens va permetre fer-lo tot per dins. D'aquest barranc també és destacable el primer rapel de 28 metres en una cascada preciosa que despres de veure fotos per internet he pogut comprovar que nosaltres la vam trobar en el seu millor moment amb prou cabdal d'aigua com perque formes una petita cua de cavall que has de pasar per sota.

En resum un barranc molt aconsellable si el trobes amb força aigua, a més és combinable en un dia o cap de setmana amb el Llec.

Album: Barranc de les Anelles.

Topografia:

Via "Retorno Magico" al Pic del Martell (Garraf)

2008-06-09T15:10:00.008+02:00

Dissabte vam aprofitar la finestra de bon temps que pronosticaven per anar amb en Marc a fer una escalada al Pic del Martell, al Garraf.

La via escollida aquest cop va ser la "Retorno magico" (IV+) de 130 metres, una via quasi neta, ja que només té equipades les reunions, i la majoria d'elles força velles i fins i tot precaries.

La via comença amb un tram de 25 metres de IV que s'en va cap a l'esquerra per sota un petit sostre diagonal, fins arribar a la reunió. Aqueta està formada per tres burils rovellats dels quals només un té txapa i aquesta esta rovellada, una mica doblegada i balla. Aquí amb un parell de plaquetes als burils sense txapa, un llaçet de cable per darrere la txapa dubtosa i un microfriend un pel més amunt per reforçar vam poder tenir una reunió prou valida.

El seguent tram és una mica perdedor, hi ha molta vegetació que creix entre les roques i ens impedeix imaginar clarament per on puja la nostra via, son 40 metres de IV+, cal estar atents a no passar la reunió que la trobarem en una repisa a la dreta, aquesta força fiable, amb txapes una mica més noves i amb cadena.
A nosaltres ens va portar complicacions, en Marc es va pasar la reunió i va haver de destrepar, a més la comunicació és molt dolenta, la roca fa com una panxa que impedeix que sentis el que et crida el teu company, nosaltres ens comunicavem emprant l'eco de la paret que hi ha a l'altre banda del congost, tot i això era dificil entendre'ns, vam estar força estona en aquest tram amb moments de força tensió i incertesa.

El tercer tram és molt més clar, mirant la resenya es dedueix rapidament, es tracta d'anar pujant en diagonal cap a l'esquerra, fins i tot sortint una mica de la canal per la que pujavem, son només 30 metres de IV amb molt bona presa, grans busties en pasos una mica exposats, és un tram molt "disfruton" que acaba en una reunió en la que trobem per una banda un buril amb txapa molt rovellat acompanyat d'una altre txapa força més nova, i per l'altre tres burils amb txapes completament rovellats, algun fins i tot esquerdat, amb una gran anella metalica soldada també completament rovellada. Aquí, per si us serveix d'alguna cosa, jo vaig muntar dos triangulacións amb cinta llarga i les vaig bloquejar amb un nus per evitar que el triangle de forçes corrés si un dels seguros cedia.

Per acabar l'ultim tram comença flanquejant cap a la dreta per sobre nostre per anar a buscar una canal maquissima i anar tirant cap a dalt entre pasos de IV també molt gustosos i amb bona presa, per acabar, uns 30 metres per sobre en una reunió en una bona repisa, molt ben equipada amb txapes noves i expansions, en la qual podem seure a gaudir de la vista mentre menjem alguna cosa i ens felicitem per poder estar gaudint d'aquest moment!

Via: "Retorno Magico"
Grau: IV+
Material: Cintes expres de diferents llargades, força anelles de cinta, joc d'encastadors, alguns friends, plaquetes recuperables, mosquetons amb "seguro" de diferents tamanys (no tots caben a segons quines plaquetes antigues) i corda de 60m.

Via Escabroni-Escapulini (V+) a l'agulla de Can Jorba a Montserrat

2008-06-06T15:15:00.003+02:00

Divendres a la tarda vam tornar a aprofitar que plegavem al migdia per anar a fer una via a Montserrat amb l'Oriol.

Vam anar cap al sector de Can Jorba a fer la via Escabroni-Escapulini (V+) a l'agulla de Can JOrba.

La via comença amb un primer llarg de 45 metres de IV+ bén assegurats, hi ha una via més nova que comença una mica a l'esquerra, nosaltres hem d'agafar la de més a la dreta, les dues pujen paraleles i tenen la reunió al mateix repla.

El seguent tram, de 40 metres continuem amb el IV+, aqui s'ha d'anar al tanto perque l'altre via es creua al començar aquest tram i puja ara per la nostra dreta. Les dues tornen a acabar al mateix lloc, un repla força comode amb un arbre sec.

Al seguent tram estem per sota d'un gran sostre que flanquejarem per la dreta, aquí a la resenya indica que hem de pujar pel mig fins a una altre reunió que queda just sota el sostre i des d'aquí assegurar el flanqueig cap a la dreta i després cap a l'esquerra per acabar la via. A nosaltres ens sembla que hi hauria massa roçament a la corda, a més vam veure l'altre reunió quan ja l'haviem pasat, si saltem aquesta reunió i fem el flanqueig cap a la dreta que puja per una mica de diedre, passada una sabina trobem un replà amb una reunió nova, aqui podem muntar la reunió i afrontar el flanqueig a l'esquerra, força aeri per cert, sense problemes de roçament.

D'aquesta manera ens queda un tercer tram d'uns 25 metres de IV+ i un quart tram d'uns 15 metres de V amb un pas de V+ tot el tram amb força ambientillo al trobar-nos sobre el sostre.

A la baixada ens vam trobar un problema, haviem vist una altre cordada que pujava la via paralela baixar en dos rappels amb cordes de 60, així que nosaltres també ho vam fer, doncs ens vam trobar 3 metres per sobre de la R1 i sense més corda, vaig haber de penjar-me d'una txapa, l'oriol em va donar més corda en simple i la va fixar a la reunió perque jo podes arribar a la R1, i aleshores, altre cop en doble l'Oriol baixar fins on arribva la corda i jo passar-li una cinta llarga amb mosqueto per assegurar una mica la seva desgrimpada fins la la reunió, i aixó sense deixar anar la corda per no perdre-la... Van ser moments de suor freda!

Aixi doncs, el descens es fa en 3 rapels, un fins a la R2, un altre fins a la R1 i un altre fins al terra, que ja hem vist que 60 metres d'una corda no son el mateix que 60 d'una altre!

Via Esparraguera a la Roca Gris (Montserrat)

2008-05-19T18:31:00.009+02:00

Diumenge vam anar a fer la via Esparraguera a la Roca Gris, a Montserrat. Hi vam anar l'Oriol, en Marçel i jo. Al pujar cap a peu de via semblava que el dia es tapava una mica, tot i això ens vam arriscar a començar-la i ens va sortir bé, perque el dia ens va aguantar, vam tenir força estones de sol, fins i tot al final un sol que apretava com si fos un matí d'estiu, i això mentre vèiem la cortina d'aigua que els nuvols que hi havien 30 quilometres més enllà estaven descarregant.

El primer tram de la via comença en un arbre que hi ha uns metres per sobre del camí que passa al peu de l'agulla, nosaltres no ho vam veure i vam començar des del camí mateix, també és factible, tot i que fins que no arribem a l'arbre no ens assegurem en res, tot aquest primer tram marca IV i acaba en una reunió amb dos txapes força separades, ens hi hem de fixar perque sinó ens la podem passar pensant que és un seguro més.

La segona tirada comença amb un troset que l'hem vist en resenyes que marcava V i en d'altres marcava V+, jo no m'atreveixo a definir-ho, en tot cas, no és gaire llarg, i després perd inclinació i arribém a la reunió amb un tramet de III.

El tercer tram diria que és clarament V+ amb un primer pas lleugerament desplomat, tot ell un tram força curt per arribar a dalt d'una petita agulla on trobem la reunió a la paret de davant nostre.

El quart tram comença amb un tros de V ben protegit fins que perd inclinació i pujem per un tram de III amb una sola txapa a mitg camí, la reunió la trobem un pel abans d'acabar l'agulla per la que estem pujant just a sobre d'un arbre que creix entre les dues agulles.

La cinquena tirada és un flanqueix de IV- cap a l'agulla del costat que començem baixant a l'espai que hi ha entre les dues agulles (on hi ha l'arbre) i pujant cap a la dreta per anar a la reunió situada just a sota d'un diedre.

El cinqué tram és un tram de diedre de IV molt maco que no tindria cap dificultat si no fos perque no té cap txapa. Per assegurar els pasos nosaltres vam fer servir un encastador mitja, un friend Camalot del 0.5 i un altre del 2 i alguna cinta i no recordo si alguna cosa més, sobretot interesant dur amiguets perque només amb encastadors no protegiriem prou.

Album: Via Esparraguera a la Roca Gris.

Via: Esparraguera
Agulla: Roca Gris
Llargada: 170m
Material: A part de l'habitual, tascons i friends (Camalot 0.5 i 2 i potser algun més) per l'ultim tram (sense equipar).

Escalant a Subirats (Penedés)

2008-05-04T13:43:00.000+02:00

Diumenge vam anar a fer una mica d'escalada esportiva, erem en Roger, en Josue, l'Oriol, en Marc, la Sofia i jo i vam anar a la zona d'escalada esportiva que hi ha a Subirats.

Només començar ens vam posar amb unes vies de V, la "Hot dog" i la "Destierro de un animal" que van obrir en Marc i l'Oriol respectivament assegurats per jo i en Josue, mentre en Roger i la Sofia s'en anaven a fer una altre via. En acabat, i després de pujar-les de segon jo i en josue cadascun a la seva via, vam fer un canvi de vies i en Josue va obrir la "Hot dog" mentre jo obria la "Destierro de un animal". En acabat en Josue i l'Oriol van anara fer una via de 6a (sense nom) mentre en Marc i jo en feiem una de molt curta també de V pero amb desplom i despres vam anar cap una altre via on en Marc va obrir, patint força, la "Noche de frio" (6a), la qual també vaig pujar jo després de segon patint el que corresponia!

En Roger i la sofia també van fer la "Hot dog" i després en Roger va pujar de segon la via de 6a que van obrir en Josue i l'Oriol.

En resum un bonic i aprofitat matí de diumenge on l'unic que ens va privar de seguir fotent-li va ser un sol de justícia que cap a la 1 ja era inaguantable!

Album: Escalant a Subirats.

Barranc del Lloro (Montserrat)

2008-05-02T12:49:00.002+02:00

Divendres a la tarda vaig anar amb l'Oriol a fer el barranc del Lloro a Monserrat. En un principi voliem fer el Barranc del Clot dels Cargols però ens vam adonar massa tard que que no duiem prou corda per fer-lo així que vam anar a fer el del Lloro del qual també teniem la resenya.

Per arribar al barranc vam deixar el cotxe a una pista que que és la que ens porta cap al refugi Vicenç Barbé, d'alla ens vam dirigir cap al camí que puja cap al Pas del Princep passant pel costat de la Cova de l'Arcada pero just abans de pujar cap a la cova, ja veiem a la banda esquerra la sortida del barranc, aquí vam pujar per un camí que duu a les parets de l'esquerra on hi ha vies d'escalada esportiva i seguint per la paret cap a la sortida del barranc, pasada aquesta, darrere d'una mini agulla, hi ha un cami equipat amb uns esglaons de via ferrada que ens permeten anar més directes cap a l'inici del Barranc, s'ha de dir però que és un tram una mica precari, assegurat amb una corda vella i desgastada.
Un cop a d'alt hem de seguir pujant pel camí que entra una vegada al barranc però hem de seguir més amunt fins que el camí torni a creuar el barranc. És més que aconsellable dur un mapa per no confondrens de torrent.

En si el barranc no te gran cosa, tots els rapels excepte l'ultim serien destrepables, i l'unic que destaca son alguns punts més o menys curiosos i el rapel final en el que baixem per una mena de diedre amb unes vistes molt maques.

Queda pendent anar a fer el dels Cargols que te pinta de ser més interesant.

Album: Barranc del Lloro.

Segona sortida del curs de descens de canons i engorjats (nivell 2)

2008-04-27T12:02:00.000+02:00

El cap de setmana vam tenir la segona sortida practica del curs de descens de canons i engorjats (nivell 2) que organitza el Centre Excursionista de Catalunya.

Dissabte vam anar cap a la zona de Ribes de Freser a fer el Barranc de la Corba, el vam baixar fent dos grups, anavem parant a fer pràctiques de diverses maniobres, entre elles la més "espectacular" tallar la corda d'una persona que esta penjada per empalmar-la amb una altre i despenjar-la. També vam muntar pasamans recuperables i un rappel guiat. Amb tot això el barranc s'ens va allargar força, a més vam tenir que esperar a l'altre grup, sortiem del barranc que eren dos quarts de nou del vespre!

La nit la vam passar a l'alberg de Berga, despres d'anar a sopar a un bar de la zona perque a l'alberg ja havien tancat la cuina.

Diumenge al matí vam pujar a fer el Barranc del Pas de l'Escalell, vam tornar a fer dos grups, aquest cop diferents, i vam baixar el barranc també aprofitant per fer algunes practiques i sobretot escoltant les indicacions tècniques que ens anaven fent els monitors.

En resum un cap de setmana de practiques aprofitant per assimilar molt bé els coneixements adquirits durant el curs, però també ple de molts bons moments, riures i bromes amb el fantastic grup de gent que ens ha tocat per companys i monitors!

Primera sortida del curs de descens de canons i engorjats (nivell 2)

2008-04-20T18:38:00.000+02:00

Aquest cap de setmana hem tingut la primera sortida practica del curs de descens de canyons i engorjats (Nivell 2).

Dissabte el dia encara es va aguantar, vam estar fent practiques a unes parets del Congost de Collegats ben bé fins les 4 de la tarda que va començar a ploure i vam haver de plegar.

Vam passar la nit a un alberg a prop d'espui, a la preciosa i amenaçada Vall Fosca.

Diumenge ens vam llevar que encara plovia, no havia parat des de la tarda anterior. El planing original era d'anar a fer un barranc dels de la zona i dins passar-hi hores fent practiques però la temperatura era molt baixa i no parava de ploure així que vam baixar fins a Tremp on ens van obrir el rocodrom per poder fer practiques a cobert de la pluja.

A part de les adverses condicions metorologiques, clarament pronosticades, el curs va molt bé, he apres moltes coses i he solucionat molts dubtes, a més, la gent és molt maca, tant els monitors com els companys i companyes del curs, a més d'apendre m'he fet un tip de riure!

Via "Funció Clorofilica" a la Pastereta i Normal al Frare de Baix a Montserrat.

2008-04-13T17:14:00.000+02:00

Diumenge vam anar a trepar una mica a Montserrat, hi vam anar en Marçel i jo. Per mi una bona jornada d'escalada, per en Marçel, una mica de love climbing!

Vam fer dos agulles, primer vam pujar la Pastereta per la via "Funció Clorofilica" (V), i després ens en vam anar just davant, al serrat d'en Muntaner, i vam pujar el Frare de Baix, per la normal (IV).

La Funció Clorofilica molt bé, una via de 120m molt ben equipada, tres llargs, l'unic problema va ser que a l'obra feia una mica de fred, i a l'ultima reunió hi corria una ventet que et deixava fresquet fresquet! Una altre inconvenient destacable va ser que poc abans d'arribar a la primera R hi habia filtració d'aigua de les plujes d'aquets dies, i vam haver de passar una placa amb verdet i tota mullada que feia una mica de grima, per sort no hi havia gaire inclinació en aquell flanqueig.

La Normal del Bisbe de Baix, una via cuta pero intensa, la via només estava equipada amb un parell de parabolts de txapa vella (tipical monserrat) a la primera reunió, i algun pont de roca amb cordino. El primer tram puja per una petita tximeneia on t'has d'encastar entre les parets de dues agulles diferents, aqui s'hi pot posar algun friend perque no hi ha cap seguro fins a la reunió, muntada a la paret de l'altre agulla.
El segon llarg, comença amb un canvi de paret entre agulles i un flanqueix per sobre del desplom fins que trobes un pont de roca on pots asegurar, a partir d'aqui fas una mica més de flanqueig i ja vas fent cap a dalt sense més complicació, trobes llocs on posar coses per assegurar. Ja a dalt hi ha una sabina on nosaltres vam montar la reunió, pero despres també vam veure que a dos pasos hi ha una reunió de parabolts nous amb anelles per al rappel, evidentment el rappel el vam mutar alla per evitar-nos complicacións.

En resum una bona jornada de climbing Monserratí que ja feia molts messos que no feia!

Album: Vies "Funció Clorofilica" (V) a la Pastereta i "Normal" al Bisbe de baix a Montserrat.

Via Funció Clorofilica a la Pastereta:

Ll1: 45m (V)
Ll2: 40m (IV+)
Ll3: 35m (IV)

Parabolts amb txapes vermelles.

Via normal al Frare de Baix:

2 Llargs (IV).
Equipada només amb una reunió de parabolts amb txapa vella i una cinta a un pont de roca del segon llarg.

Cresta de la Vall Llonga (Solsonès)

2008-04-08T17:43:00.007+02:00

Diumenge vam anar a fer la cresta de la Vall Llonga, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).

Hi vam anar En Josue, l'Ivan, el Roger, el Didac, la Sofia, en Marc i jo, vam fer tres cordades, a la foto hi veiem en Josue i l'Ivan (la primera cordada) ja al final de la cresta i en marc just acabant-la de primer.

És una cresta força asequible, te un parell de pasos de V obligat, algun d'ells no molt ben protegit, també s'ha de dir que en alguns trams la roca està bastant malament i es desfà, més d'una vegada (i més de 5 també) et quedes amb la presa a la ma!

L'entorn es molt maco, ple de crestes de conglomerat que pujen des del pantà de la Llosa del Cavall, aquests dies però una imatge deplorable, extremadament buit.

Album: Cresta de la Vall Llonga

Nom: Cresta de la Vall Llonga.
Lloc: Sant Llorenç de Morunys.

Material:
Corda de 60.
Cintes expres.
Cintes de reunió i mosquetons.

Aproximació:

Escalant a la Facu

2008-04-08T17:32:00.003+02:00

Dissabte vam anar a escalar a la Facu, hi anavem en Marc, l'Oriol i jo, vam fer primer una via de 5 per escalfar i despres vam decidir que ens fotriem a una de 6a i que no marxariem d'allà fins que la fessim.

Va pujar primer l'Oriol que va fer dos saques i va arribar fins al primer pas clau sense aconseguir-lo superar, despres ho va provar en Marc, que va superar el primer pas clau pero pel segon ja estava molt petat.
Aqui vaig pujar jo, que vaig superar el primer pas clau (en top rope) pero el segon no vaig poder, altre cop l'Oriol que va arribar també al segon pas clau pero no el va superar, i aquí, va tornar a pujar en Marc, l'heroi de la nostra jornada que va poder superar el segon pas clau i despres de descansar penjat una mica, va poder superar també el tercer i acabar la via!

Evidentment despres, amb el top rope passat vaig voler pujar-la jo també sencera, i ho vaig aconseguir, ara, vaig patir com poques vegades he patit a una paret, els braços ja no responien!
L'Oriol, estava tant petat des anteriors intents que no va voler ni fer una ultima pujada en top rope, s'ha de dir que ja havia avisat que venia cansat!

En resum, una bona jornada, en la que ens vam currar una via de 30 metres de 6a amb diedre, pasos d'equilibri, una babaresa vertical, desploms... una mica de tot!

Reprenc la meva activitat Bloggera!!

2008-04-08T17:03:00.003+02:00

Bé, he estat aproximadament uns 4 mesos sense actualitzar aquest bloc, no se molt bé perqué, però ara m'han tornat a venir ganes de penjar les meves activitats muntanyenques així que hi torno!

Només perque consti, a mode de diari personal de muntanya, aquestes son les activitats muntanyenques que he fet durant aquests 4 mesos i que no he publicat ni publicare aqui:

- 26/12/2007 Ascensió i descens corrent al Turó de la Magarola (Collserola).
- 29/12/2007 Matxacada de vies de bloc al rocodrom Climbat amb la Sofia i en Marc.
- 30/12/2007 Excursió pels Cingles del Sani (Montseny) amb la Nuria i el Yukon.
- 06/01/2008 Excursió matinal per Collserola amb el Yukon (20Km).
- 13/01/2008 Ascensió a un cim a Euskal Herria a prop de l'Anboto.
- 26/01/2008 Esquí de pista a Núria.
- 02/02/2008 Escalada esportiva a la Font de l'Atmetlló (Penedés).
- 16/02/2008 Escalada clasica al pic del martell (Garraf) intent de la via Eucaliptus.
- 17/02/2008 Ascensió al Tagamanent (Montseny) amb el Yukon i la Fera (i el Juanma i la Neus).
- 23/02/2008 Escalada esportiva a la Foixarda (Barcelona).
- 02/03/2008 Ascensió al Posets (3.371 m).
- 08/03/2008 Escalada esportiva a Banyadores (Maresme).
- 09/03/2008 Escalada clasica al pic del martell (Garraf) via Mutant World (5).
- 29/03/2008 Escalada esportiva a la Font de l'Atmetlló (Penedés).

Ascensió al Costabona (2465m) des de Vallter

2007-11-18T11:54:00.000+01:00

Aquest diumenge vaig anar amb els companys i companyes de l'AEM a pujar al Costabona (2465m) des de Vallter.

L'ascensió comença a l'estació d'esqui de Vallter 2000, d'allà pujem cap a la banda contraria al Bastiments en una forta pujada al prinicipi, que després es torna més plana fins a pujar al Puig de Coma Ermada (2502m), d'aquí seguim carenant pasant pel Puig de la Llosa (2509m), Roca Colom (2510), i finalment arribem al Costabona.

Malgrat que per la carena, anem pujant i baixant, sempre son desnivells molt lleugers, i, tot i que es recorre força distancia el desnivell acumulat no és gaire alt.

A més a més, ens va fer un dia prou bó, fins i tot podiem veure Montserrat, la Mola, el Montseny i fins i tot intuïem Collserola.

Album: Ascensió al Costabona (2465m) des de Vallter

Corrent pel Montseny (Aiguafreda - Tagamanent - Aiguafreda)

2007-10-27T11:47:00.000+02:00

Dissabte vaig anar a correr pel montseny!

Volia anar des d'Aiguafreda al Matagalls corrent fins que l'esgotament m'obligues a caminar, però va resultar més dur del que semblava, així que simplement vaig fer la pujada al Tagamanent corrent, un cop a dalt vaig descansar i vaig fer la baixada també corrent.

Em va resultar molt dur correr sempre en pujada, gairebé no hi ha repos, son 659m de desnivell constant.

Els temps van ser els següents:

Pujada:
6Km
659m de desnivell acumulat positiu
Temps 00:52:12

Baixada:
6Km
659m desnivell acumulat negatiu
Temps 00:29:35

Escalant a Banyadores (Cabrera de Mar)

2007-10-20T13:11:00.000+02:00

Aquest dissabte vaig quedar amb l'Oriol per anar a Escalar. Com que només teniem lliure el matí, vam decidir anar a fer esportiva aixi podiem marxar quan vulguesim.

Vam anar a descobrir un lloc nou que jo havia sentit anomenar i del qual vaig trobar les resenyes per internet. El lloc es Banyadores, just a sobre de Cabrera de Mar, molt a prop de Barcelona. Son 5 sectors amb vies que van des del IV al 7a+, però el que més hi ha son de 5+ a 6b. Les vies estan molt ben asegurades i les instalacións son noves el qual dona molt de joc per probar vies.

Només arribar-hi ens vam instalar al sector Clasic i va començar l'Oriol obrint la "via Normal" (IV) per escalfar. Després jo vaig obrir la "Sinuosa" (V) sense gaires problemes. Al següent torn l'Oriol va obrir la "Dr. Muerte" (V+) bastant més curta que les altres.

El problema va arribar amb la següent, vaig decidir obrir la "Aresta Final" (V+) i la vaig encadenar bé fins arribar a l'aresta final, una placa completament plana que havies de superar fent babaresa en oposició, estil Yosemite com deia un altre escalador que hi havia per allà. Doncs no el vaig passar i va tenir que acabar-la d'obrir l'Oriol que es destaca per tenir força menys por (i seny) que jo.

Despres d'això l'Oriol va intentar, sense èxit "El caprici de l'infermera" (6b) i es va perdre la convidada a sopar que jo, sabedor de que no l'acabaria, li havia promés si ho feia. Per acabar també vam fer "La mirada libidinosa" (V) i una sense nom (V).

Escalant a Climbat

2007-10-13T11:53:00.000+02:00

Dissabte vaig anar a probar un rocodrom privat que m'havien recomenat.

El rocodrom es diu Climbat, i està situat al barri de Sants de Barcelona. Està molt ben equipat, hi ha vestidors, dutxes, zona d'estiraments i la zona de rocodrom amb font d'aigua. El terra del rocodrom està cobert de matalas gruixut per això no cal corda, només ens calen peus de gat i magnesi (ha de ser de bola). Hi ha vies de bloc i vies més llargues, tot i que no gaire, i estan dividides per nivells segons els colors de les preses. Els nivells van des del IV+ al 7.

També hi tenen una petita llibreria de l'editorial de muntanya "Desnivel", una zona de descans amb taules on hi pots menjar l'entrepá o el que sigui i també hi venen material d'escalada. Parlant amb el que ho porta em va explicar que sovint fant xerrades obertes sobre diferents temes relacionats amb l'escalada i també cursos d'iniciació.

La part negativa d'aquest magnífic rocodrom és el preu, en la meva opinio massa car. L'entrada per un dia festiu o una tarda laborable costa 12 euros, per un matí laborable son 9 euros. també hi ha packs de 5 i 11 entrades que surten una mica més economics. Per últim l'abonament mensual pels matins és de 36 euros i per les tardes és de 49 euros.

A mi, personalment, em va agradar força pero hi anire molt de tant en tant perque son molts diners.

Per a més informació: http://www.climbat.com/

Corrent per Collserola (Cerdanyola-Tibidabo-Barcelona)

2007-10-12T11:51:00.000+02:00

La meva minvada economia no em va permetre anar enlloc pel pont del pilar, així que el divendres el vaig aprofitar per sortir altre cop a correr per Collserola, aquest cop amb un itinerari una mica més exigent.

Aquest cop l'itinerari va ser de 17km, vaig anar de la masia de Can Canaletes a Cerdanyola, pasant vora Can Coll, després cap a Can Borrell, pujada per un corriol per la serra de l'Arrabasada cap al Tibidabo, d'aquí cap al Portell de Valldaura i un troç més enllà baixada per Can Masdeu.

Com a recorregut és preciós, a més feia un dia clarissim i des de dalt de la serra de l'Arrabasada s'hi podia veure clarament, els Cingles del Bertí al Montseny, la Mola a Sant Llorenç del Munt i Montserrat, i al passar a l'altre costat, tota Barcelona, que des d'aquella alçada semblava que fos maca i tot.

En total van ser:

17km
509 m de desnivell acumulat positiu.
447 m de desnivell acumulat negatiu.

Temps: 02:05:32

Recorregut:

Escalant a Solius

2007-10-07T11:48:00.000+02:00

Diumenge vam fer una sortida amb la gent de l'Agrupació Excursionista Muntanya a escalar a Solius, al costat de Santa Cristina d'Aro.

Jo no hi havia estat mai, és un lloc molt maco, amb unes agulles de granit i amb vies més que res d'adherencia.

Un cop allà ens vam separar en dos grups, el meu ens vam quedar al sector de l'Esperó. Vaig començar asegurant al Josue mentre obria la via "l'Esperó" (5+), després la vaig pujar de segon. Els altres companys també van anar obrint vies, i un d'ells, en Manel, que estava pujant la via "l'Estel Solitari" (5+/6a) va tenir un saque a dos txapes del final i la va deixar, així que em va tocar acabar-la a mi que estaba per allà ociós.

També vaig anar una estona amb l'altre grup, les noies, que estaven escalant a l'Agullola. Quan vaig arribar n'hi havia unes que encara no havien començat, i unes altres estaven a l'Agullola de baix intentant una via. Allà m'hi vaig estar una estona asegurant i també vaig aprofitar per pujar una via, dira que era la "El sud també existeix" (6a). En aquest sector també van destacar la Sofia i la Cora que van pujar una via desplomada que no he identificat però que tenia una pinta força interesant.

Al cap d'una estona vaig tornar cap a l'Esperò on encara vaig poder fer la via "Puja com puguis" (5).

Va ser una jornada força aprofitada, ell lloc és aconsellable, entorn maco, vies divertides d'adherencia, val la pena anar-hi!

Les resenyes de Solius les trovareu a la pagina dels fills de Solius: http://www.filmut.com/solius/

Album: Escalant a Solius

Corrent per Collserola (Cerdanyola-Barcelona)

2007-10-06T11:46:00.000+02:00

Dissabte al matí em vaig calçar les malles i les bambes de muntanya i vaig anar a correr per Collserola.

El meu objectiu, era un recorregut de 7 Km que va de Cerdanyola a la plaça Karl Marx de Barcelona. Per fer-ho vaig agafar el tren cap a Cerdanyola i en 10 minuts ja hi era, un cop allà, caminant cap a on acaba Cerdanyola i comença Collserola, al costat de la masia de Can Canaletes i aquí, estiraments i començar a correr.

El recorregut és força maco, i, tot i que, no el gaudia tant com quan hi vas caminant, resulta molt agradable correr envoltat per un entorn com aquell. Als 20 minuts ja era a dalt de la serra i corria amb tota Barcelona als meus peus. A partir d'aqui baixada, pel camí de Can Masdeu i arribava a baix amb un temps total de 41 minuts 22 segons.

M'hi vaig trobar molt sobrat així que vaig decidir que el pròxim dia faria un recorregut més llarg.

En total van ser:

7Km
215m de desnivell positiu acumulat.
143m de desnivell negatiu acumulat.

Temps: 00:41:22

Recorregut:

Barranc de Diablozulo (Nafarroa, Pais Basc)

2007-09-30T11:08:00.000+02:00

Diumenge, vam anar a fer el barranc de Diablozulo, a prop de Monreal, a Nafarroa.

L'aproximació va ser durilla, l'ideal és dur dos cotxes, i s'en deixa un a dalt per on s'hi arriba per una pista circulable. Nosaltres hi vam anar amb un cotxe, i com que anar fins a l'inici de la pista era donar molta volta, vam pujar a traves d'una pineda però sense camí. Aquesta no estaba neta, i hi havia trossos que els habiem de fer a cuatre grapes en un desnivell força gran i entre branques, arbustos i esbarzers.

Un cop a dalt, el barranc està força bé, estaba sec, però te molt rappels, alguns divertits, i a més també és força maco, i cap al final ens trobem un rappel de 30 metres bastant impressionant.

El retorn és immediat, sortim del riu on perd el desnivell i en un moment estem als cotxes.

Finalment, un barranc que val la pena fer, tot i que l'ideal seria fer-lo amb aigua, cosa que deu ser dificil, de totes maneres esta bé.

Album: Barranc de Diablozulo (Nafarroa, Pais Basc)

Barranc de Lanbreabe (Bizkaia, País Basc)

2007-09-29T11:07:00.000+02:00

Aquest cap de setmana vaig pujar al País Basc a veure al meu amic Ekain. Dissabte vam anar cap al parc natural de Gorbea, a Bizkaia, a fer el Barranc de Lanbreabe.

Aquest barranc transcorre en un entorn maquíssim, és realment maco, però una mica massa llarg i té trams que es fan pesats. Comença amb un parell de rappels que estan bastant bé, però despres ve un llarguíssim tram de caminar i destrepar. Al principi no es fa pesat, tot i que rellisca força, però quan portes molta estona aixi t'en acabes cansant. Un punt positiu és que el barranc porta aigua tot l'any i ens podem anar remullant. Ja cap al final, arribem a una zona on la cosa s'anima una mica, amb algun tobogan i una quants rappels que fan que acabis el barranc amb bon gust de boca, tot i que durant molta estona s'et hagui fet pessat.

El retorn, si no hem dut dos cotxes, és força dur, es tracta d'una pista pavimentada per la que hem pujat amb el cotxe per arribar a l'inici, i que hem de tornar a pujar quasi sencera, molt de desnivell i molt llarga, arribes a dalt rebentat. Si et cal aigua, si pujes una mica més amunt que els cotxes hi ha una presa on hi ha una font per agafar-ne.

Album: Barranc de Lanbreabe (Bizkaia, País Basc)

D'Aiguafreda al Figaro pels Cingles del Bertí

2007-09-24T10:51:00.000+02:00

Dilluns varem anar a fer una excursió lleugera pel Montseny, hi vaig anar amb la Nuria i el Yukon.

Vam sortir d'Aiguafreda i d'allà ens vam enfilar als Cingles del Bertí pel mateix camí per on havia passat fent la matagalls la setmana anterior. D'allà vam seguir per damunt dels Cingles amb unes vistes maques però una mica tapades pels nuvols del matí. Anavem molt tranquils i vam aprofitar el pas per una petita pineda per collir uns quants pinyons.

També, ja de baixada cap al Figaró ens vam trobar tot d'arbocers plens de cireretes d'arboç madures, així que ens vam entretenir a anar-ne collint. Vam baixar pel Sot del Bac fins al Figaró, on, mentres feiem temps per l'hora de pas del tren, vam aprofitar per fer uns entrepans a una terraseta.

En definitiva, una sortida curteta, un paseig per la muntanya, que també venen de gust de tant en tant. Finalment, les cireretes d'arboç van arribar totes aixafades, per sort, però, les hi vaig donar a la meva mare, que en va fer una mermelada boníssima.

Album: D'Aiguafreda al Figaro pels Cingles del Bertí

Travessa Matagalls-Montserrat

2007-09-19T13:26:00.000+02:00

Feia temps que sentia a parlar d'aquesta travessa, l'any passat ja hi havia volgut anar però va coincidir amb el 43e Ralli d'Alta Muntanya així que no vaig poder. Aquest any, però, si que hi he pogut anar. Ens vam ajuntar l'Ekain, l'Oriol, en Marc i jo per fer-la.

És una travessa força dura, es tracta d'anar des del Coll Formic, al costat del Matagalls, fins al monestir de Montserrat, en total 84 Km de recorregut que s'han de fer en menys de 24 hores.

La travessa va començar la tarda del dissabte, quan arribes al coll formic, has d'anar a una taula perquè et donin hora de sortida, espaien els participants sortint per grups cada minut perquè hi hagui una mica d'ordre.

Nosaltres vam sortir a les 19:05 de la tarda, de seguida s'ens va fer de nit i vam haver de treure els frontals. Després de passar per Aiguafreda, i passats els dos primers controls, als 21 Km arribavem al primer avituallament, allà ens esperaven l'Oriol i en Marc que havien tirat endavant ja que l'Ekain anava una mica mes lent i jo anava amb ell.

Vam menjar una mica i de seguida vam continuar la marxa. En aquest següent tram en Marc i jo vam agafar un bon ritme i l'Ekain i l'Oriol es van quedar una mica endarrere, a l'arribar al següent avituallament, als 31 Km, vam estar menjant algo, i els vam trucar, pel que sembla l'Ekain anava un pel tocat i volia parar una bona estona, així que En Marc i jo vam seguir tirant cap al següent punt.

Ens esperava una tirada de 14 Km fins al proper avituallament, els ultims 5 Km en una llarga pista de baixada que no s'acabava mai. L'avituallament era al poble de Sant Llorenç Savall, als 45 Km de recorregut, el punt mitg de la travessa, si penses gaire que encara et queda un altre tirada com la que portes l'has cagat, vam seure, ens vam canviar el mitjons, vam menjar algo i vam trucar a l'Oriol i l'Ekain a veure com els hi anava, estaven força enrere i una mica tocats, també vam trucar a la Neus i el Juanma que havien anat pel seu compte i havien sortit abans que nosaltres i ens va sorpendre el bon ritme que portaven.

Vam continuar caminant, en aquest tram, cap al final vam haver de fer la pujada al coll de grua en una llarguissima filera de zombis a pas de tortuga, allà s'ens va fer de dia. El fet de fer aquesta llarga pujada a un ritme tant lent ens va matar força, i vam arribar al següent avituallament, als 58Km, que jo ja començava a estar tocat. Vam menjar uns donuts i un suc i tornem-hi, una parada llarga en aquest punt ens hauria deixat KO.

El següent tram va ser una baixada i pujada per una urbanització de Matadepera i enfilar-nos al collet del queixal per veure ja per fi, Montserrat al fons, encara ens quedaven unes 4 o 5 hores, però veure Montserrat ens va animar força. Allà, un parell de baixades i pujades més, algunes darrera de les seves respectives fileres de zombis, i arribavem a l'avituallament de Vacarisses. Uns sanvitxos de nocilla, uns suquets i les corresponents trucades a l'Oriol i l'Ekain que anaven tirant, l'Ekain ja molt tocat, i a la Neus i el Juanma que, una mica mes endavant nostre, ja no duien tant bon ritme, sospito que més que res la Neus.

Vam continuar tirant, estavem ja als 71Km, qui es retira aquí és perque està absolutament destrosat, vam veure gent plorant de la frustració, durillo. Aquest últim tram és un tram pla força llarg que et porta cap a Monistrol de Montserrat entre urbanitzacions i pobles.

Finalment, a les 12 del mitgdia, arribavem al peu de montserrat, quedava l'ultima prova, la terrible pujada a Montserrat sota el sol del mitgdia, només 3Km per arribar, però en extrema pujada. Aquí jo vaig decidir anar amb calma, i en Marc va tirar practicament corrents, jo, una horeta curta després, arribava al monestir, no sense haver patit més d'un mareig per la calor i el cansament acumulat.

A dalt, em vaig retrobar amb en Marc i amb la Neus i el Juanma tots contentíssims d'haver-la pogut acabar. També vaig trucar a l'Oriol, que em va explicar que l'Ekain abandonava al control 6, al coll de grua, perquè tenia els peus plens d'ampolles i anava ja molt tocat, l'Oriol en canvi continuava, estava molt recuperat i feia trosos corrent, evidentment, la va acabar.

Com a reflexió final, per als i les que s'estiguin pensant de fer-la, he de dir que com a repte esta bé, és una experiència, pero també és un aburriment, la majoria de la travessa es fa de nit, durant unes 10 hores no veus res més que el camí que tens sota els peus o els talons del tio de davant, no gaudeixes del paisatge, pateixes mes aglomeracións que si anesis al corte ingles de rebaixes, no pots anar al teu ritme i et trobes gent de tot tipus, amb les coses positives i negatives que això comporta. Pel meu gust, està massa massificada, ni tranquilitat, ni vistes, ni gaudir de la muntanya, a més, es força dura i s'hi ha d'anar amb les coses clares.

Album: Travessa Matagalls-Montserrat

Via GAM a la Portella Inferior i Normal a la Pelada a Montserrat

2007-09-18T17:39:00.000+02:00

Divendres vam aprofitar la tarda per anar a escalar a Montserrat, hi vam anar l'Oriol i jo.

Vam anar a la zona d'Agulles, per mi la més maca, i hi vam fer dues vies, la GAM a la Portella Inferior i la Normal a la Pelada.

La GAM és una de les vies que pujen a la Portella Inferior des de baix, és força facil, consta de 3 trams, el primer és de 3, nosaltres el vam fer sense corda. També te dos passos de 6a que es poden fer en A0 (Agafar-se a la cinta expres), per superar uns desploms, la resta es fàcil però entretinguda i maca. Nosaltres vam fer els pasos en A0 excepte el primer, que l'Oriol pujant de segon, va poder superar sense A0.

La Normal és a l'agulla Pelada, una mica més amunt que la Portella Inferior, és una via d'un sol tram, a la cara nord de l'agulla, una paret recta amb petites preses pels dits, marca 5e, pero nosaltres diriem que es una mica més, ens va costar bastant passar un dels pasos.

Trobareu les resenyes a kpujo.com

Album: Via GAM a la Portella Inferior i Normal a la Pelada a Montserrat

Via ferrada Canal del Grau (Canillo, Andorra)

2007-09-13T10:18:00.000+02:00

Just després d'acabar la via ferrada dels racons, caminant una mica, trobem el començament de la via ferrada de la Canal del Grau, també s'hi pot anar directament des de la carretera per fer aquesta via, que val força la pena.

La via comença amb un flanqueig lateral força llarg, on gairebé no hi ha esglaons pels peus, fins a arribar a un pont que ens fa passar per sobre la canal i arribar a una petita cresta per on pujarem. La via s'enfila per aquesta cresta amb algun pas una mica complicat, sobretot per les persones baixetes, i acaba amb un pont tibetà que torna a passar per sobre la canal i s'acaba la via.

L'entorn d'aquesta és força mes maco que la dels racons, i com a via també té la seva gràcia, també és una mica mes curta, pel que val la pena combinar les dues.

Resenya a deandarporcasa.com

Album: Via ferrada Canal del Grau (Canillo, Andorra)

Via ferrada dels Racons (Canillo, Andorra)

2007-09-13T09:55:00.001+02:00

Aquest cap de setmana vam pujar en moto cap a la Seu d'Urgell, per entre altres coses, fer un parell de vies ferrades a Andorra.

La primera via ferrada va ser la dels Racons, aquesta surt directament de la carretera, una mica abans d'arribar a Canillo, i puja entre grans reixes de contenció d'allaus que protegeixen la carretera. Com a via ferrada no és gaire maca, la paret no té res d'especial, i les vistes tampoc son cap passada, es veuen algunes valls i muntanyes maques, però també carreteres i cases.

D'altre banda com a via ferrada és força esportiva, has de fer pasos que et demanen una mica més, i sobretot, agafes alçada fins a tenir una timba a sota que als menys acostumats pot impresionar un poc.

La ferrada es fa en un parell d'horetes i en acabat, caminant una mica es pot anar a fer la segona que vam fer, la Canal del Grau.

Resenya a deandarporcasa.com

Album: Via ferrada dels Racons (Canillo, Andorra)

Ascensió al Tagamanent (1056m) amb el Yukon

2007-09-06T11:29:00.000+02:00

Fa uns dies m'en vaig adonar que el meu gos s'estava engreixant bastant, i que feia ja molt que no el treia a la muntanya així que diumenge m'el vaig emportar a pujar el Tagamanent.

Vam agafar el tren fins a Sant Martí de Centelles, i d'allà vam pujar al Tagamanent seguint el GR-5, tot i que en algun punt ens vam desviar i vam agafar un altre camí. Un cop al cim del Tagamanent vam descansar, el Yukon es va beure la seva aigua i la meva, i vam començar la baixada cap al Figaró passant per Can Coll. En total 4 horetes caminant.

La veritat és que va ser una excursió massa dura per ell, al final estaba ja que no podia, l'haure de portar més sovint a la muntanya.

Album: Ascensió al Tagamanent (1056m) amb el Yukon

Escalant la via Itzi a les Agudes (Montseny)

2007-09-05T13:23:00.000+02:00

Amb tots els barrancs d'aquest estiu, els alps i tot plegat, ja feia temps que no anavem a escalar, així que aquest dissabte, ens vam juntar amb l'Oriol per anar a escalar la via Itzi a les Agudes, segurament la més asequible de les vies que pujen a les Agudes.

La via mesura 150 metres, i es fa en 4 trams. Al primer, és on suposadament hi ha el pas de més nivell (5-), però resulta un pas facilissim. El segon tram tampoc és massa més difícil, excepte al final que hi ha un pas molt curt amb una mica de desplom, pero té molt bones preses, i no resulta dificil en absolut, potser és més una questió mental que no pas de dificultat. El tercer, comença amb un flanqueix cap a la dreta i s'enfila per una placa que impressiona més del que realment resulta ser, preses molt bones, sobretot de peu, per arribar enseguida a la següent reunió. L'ultim tram el vam fer sense asegurar, son pasos fàcils amb trossos on practicament camines per acabar en una ximeneia fàcil que ens deixa a dalt de tot de la cresta dels castellets, gairebé al cim de les Agudes.

S'ha de dir també, que la via esta semiequipada, i s'han de portar tascons i friends: les poques asegurançes que trobem pujant son gairebé tot pitons vells, i les reunions son d'una sola txapa, en molt bon estat. Per tant, convé reforçar les reunions amb alguna altre cosa i en algun tram ens agradara posar alguna asegurança més.

Si voleu la resenya d'aquesta via la trobareu a:
www.madteam.net

Album: Escalant la via Itzi a les Agudes (Montseny)

Via Ferrada Yves Pollet Villard (La Clusaz, Alps Francesos)

2007-08-04T11:50:00.000+02:00

El primer dia de vacances el vam passar fent una ferrada als alps, hi vam pujar un cap de setmana per fer-hi un barranc i una ferrada, pero a l'Oriol, Iberia li va perdre la maleta amb el material, així que vam haver de deixar correr el barranc i fer només la ferrada.

Aquesta ferrada es troba molt aprop del poble de la Clusaz, a la carretera que va de la Clusaz al Coll dels Aravis hi trobem el cartell indicatiu on podem deixar els cotxes.

La ferrada puja lateralment en un lleuger ascens per una, allargada paret, no és gaire dificil i les vistes son precioses. Al final del recorregut hi trobem un pas una mica mes difícil, molt desplomat, practicament un sostre, que ens requerira tirar força de braços.

La tornada al cotxe, es fa per un camí molt ben indicat que rodeja la muntanya i ens porta al lloc on hem aparcat.

Album: Via Ferrada Yves Pollet Villard

Barranc Gorges de Núria

2007-07-29T16:44:00.000+02:00

Diumenge vam anar a fer un barranc que ja feia anys que perseguiem: les Gorges de Núria.

El problema d'aquest barranc és que per motius de cabdal recomanen fer-lo només a l'Agost i cada any per una cosa o per una altre s'ens havia passat el temps.

El barranc transcorre al costat del camí que va de Núria a Queralbs, i consta de dos trams, el primer comença en una presa força a prop de la Vall de Núria i acaba a un pont i el segon, una mica mes avall, comença al primer pont que creuem pujant pel camí i acaba a baix de tot, a una petita central hidrolectrica, tot i que molta gent surt abans perque l'ultim tram del riu es força aburrit i monòton.

Nosaltres voliem fer el camí d'aproximació des de la central hidrolectrica perque com que ja habiem pensat fer-lo sencer, així teniem el cotxe al final de barranc, el problema és que ens vam equivocar de camí de pujada, i el que vam agafar ens va fer donar força volta, fins i tot, vam haver de pujar camp a través fins arribar al camí Queralbs - Núria i a partir d'allà pujar. A part d'aquest petit incident tot el descens va anar molt bé.

El primer tram del barranc és molt engorjat, l'aigua corre força i hi ha rapels i cascades espectaculars, és destacable una gran cascada on hi ha instalada una corda fixa que et permet despenjar-te lo just per baixar un esglao massa gran i fer la resta de la cascada en tobogan, impressionant!

La segona part, és potser més tranquila, pero també te sopreses, com un pasamans bastant exposat que acaba en un rappel aeri que baixa cap a dins d'un gorg al costat d'una cascada, realment molt bonic. Poc despres d'aquest rappel, l'engorjat s'acaba, aquest és el punt en el que molta gent agafa un camí que els dura cap a Queralbs. Si continuem, ens esperen un parell de salts i un parell de rappels pero al final acaba siguent un passeig pel riu entre arbres i pedres que rellisquen, jo, ara que ho he fet, aconsello no fer-ho, ara, si sou tant cabuts com jo, segurament ho voldreu comprovar.

Per acabar, dir que aquest barranc esta considerat el mes perillos del principat, pel seu index de mortaldat, jo us diria que si hi teniu una mica de practica ja el podeu fer, segurament, el més perillós seria fer-lo en epoques amb més cabdal (ja ho provarem!), pero jo us recomano provar-lo al mes d'Agost, val la pena.

Barranc Gorges de Núria

Aproximació: 1:30 hores.
descens: 3-4 hores (5 si es baixa fins a la central).
retorn: 1 hora (inmediat si es baixa fins a la central).

Material:
Corda de 40 m.
Mosquetó i vuit.
Baques d'anclatje per passamans i per anclatje en curt.
Neopré i casc.
Nota: Dur força aigua, l'aproximació a ple sol és extenuant.

Esquema agafat de: http://www.barranquismo.net

Album: Barranc Gorges de Núria

Escalant al Sot del Bac (Figaró)

2007-07-28T16:12:00.000+02:00

Dissabte varem anar amb la meva amiga Neus a descobrir una zona en la que encara no hi havíem escalat.

Algunes vegades havíem passat pel sot del Bac per fer excurisons, i hi havíem vist algunes vies d'escalada, pero mai hi havíem anat a escalar. Dissabte passat teniem moltes ganes d'escalar, pero no vam trovar a ningú amb cotxe que volgués anar a escalar així que vam decidir anar a explorar aquesta zona a la que s'hi pot arribar amb tren.

Per arribar-hi només heu d'agafar la Renfe i baixar a la parada del Figaró, al Montseny, un cop allà, al costat del baixador on ens deixa el tren, hi ha l'antiga estació, que ara és un centre d'interpretació, si hi anem ens informaran de com arribar al Sot del Bac, no te gaire perdua.

Un cop al Sot del Bac vam estar mirant les diferents parets, a la banda esquerra de la cascada n'hi havien que tenien instalacions antigues amb burils i txapes trencades tot i que alguna via havia estat reequipada, però de totes maneres es veien difícils, per sobre del 6a.

A la banda dreta de la cascada, hi vam trobar primer una paret amb tot de vies força difícils i seguit hi varem trobar dues agulles, la primera és diu l'agulla de la Cascada i la segona la de la Papallona, en aquestes ja hi vam trobar vies equipades amb txapes noves i amb els noms escrits a peu de via, de totes maneres no marcaven el grau enlloc, pero totes es veien força dificils pel nostre nivell.
Continuant, vam arribar a les agulles anomenades les Germanes, allà hi vam trobar vies mes assequibles, tant a les agulles com a la paret de darrere, hi vam fer dues vies, una a la paret i una altre que pujava a la Germana gran.

No ens va donar temps de seguir explorant, pero té tota la pinta de que seguint el mateix cami hi poguem trobar més vies, un altre dia hi tornarem.

Album: Escalant al Sot del Bac (Figaró)

Barranc "Formiga" a la "Sierra de Guara" (Aragó)

2007-07-11T17:21:00.001+02:00

Dissabte varem fer un dels nostres viatges llampecs a la "Sierra de Guara". Allà habiem quedat amb un amic basc, l'Ekain, per anar a fer algun barranc. Finalment vam decidir fer el "Formiga".

El "Formiga" és un barranc que ja hem fet altres vegades, és un barranc fàcil, pero que té quasi de tot, hi ha bons salts, és bastant acuatic i hi ha algun rappel. Durant la baixada vam fer amistat amb una parella del barri Barceloní de la Sagrera que també l'estaven fent i s'els va quedar la corda enganxada en un rappel, finalment un grup que venia darrere seu els va alliberar la corda. Com que com a barranc és molt fàcil, i ja el coneixem, vam estar jugant bastant, remuntant les cascades per tornar a saltar, fent salts, trepant per les parets, semblavem unes criatures, però ens ho vam passar molt bé!

Després de la baixada del barranc, vam anar a la presa de "Bierge" a pendre algo amb l'Ekain i la parella que vam conèixer, i en acabat vam tornar cap a Barcelona.

Carros de foc - Etapa 4 - Colomina – Josep M Blanc – E. Mallafre

2007-07-02T11:20:00.001+02:00

Temps: 7:30 hores
Desnivell positiu: 630m
Desnivell negatiu: 1140m
Distància: 12,5 km

Divendres ens aixecavem una mica tocats, l'Oriol pel cansament general, i jo pel genoll que feia dies que em feia la punyeta. Malgrat això, estavem molt animats, haviem superat l'etapa dura i afrontavem finalment l'última etapa de la Carros de foc.

La pujada cap al coll del Saburó va ser força fàcil, després venia una baixada fins al refugi JM Blanc, on malgrat que només duiem 3 horetes caminant ja notavem el cansament, vam reposar quinze minuts i vam començar la pujada cap a l'ultim coll. Aquí ens va costar una mica localitzar el camí, gairebé no n'hi havia, i les fites no es veien gaire, de totes maneres, amb l'ajuda del mapa ens vam orientar i vam poder pujar al coll de la Valleta Seca. Des d'aquí, ja veiem, des de darrere, els encantats que el primer dia veiem des de davant, només ens quedava baixar aquella llarga vall i tancariem el recorregut. Unes 3 hores després arribavem al Ernest Mallafré i sellavem l'ultim refugi tancant la Carros de Foc.

En definitiva, una experiència molt interesant, en un entorn increible, molt recomenable! Es pot fer en mes dies o en menys dies segons les posibilitats o les ganes de forçar la maquina, pero val la pena!!

Album: Carros de Foc

Carros de foc - Etapa 3 - Ventosa Calvell – Estany Llong – Colomina

2007-07-02T11:19:00.002+02:00

Temps: 10 hores
Desnivell positiu: 1220m
Desnivell negatiu: 1020m
Distància: 17,5 km

Dijous, ens llevabem a dos quarts de sis, baixavem a esmorzar amb els frontals posats, i a les sis i poc sortiem del refugi per afrontar l'etapa més dura que ens haviem marcat, calculavem entre 10 i 12 hores.

Per començar haviem d'afrontar la pujada cap al coll de Contraix, el coll més alt al que ens hauriem d'enfilar, en arribar a certa alçada hi vam trobar plaques de gel amb força inclinació, com que el sol encara no hi tocava, les plaques estaben completament dures i a falta de grampons per traspasar-les, vam haver de fer escalons amb els bastons per superar-les.

Un cop al coll de Contraix ens esperava una llarguíssima baixada de 700 metres de desnivell cap al refugi d'Estany Llong, més de dues hores de baixada, molta part en terreny molt irregular, que van fer que els dos començessim a patir dels genolls. Al arribar al refugi d'Estany Llong, vam descansar una mica, recuperar forçes pero de seguida vam tornar a arrencar que no ens sobrava el temps.

Tornavem a enfilar-nos a un altre coll, la collada de Dellui, aquesta però, tenia un recorregut més llarg i per tant el desnivell era més regular i es va fer menys dur. Després de passar aquest coll, el cansament ja es notava molt, jo ho vaig suplir a base de barretes energètiques i d'un complement energètic que duia a l'aigua, l'Oriol no es podia dopar tant per motius medics i va patir una mica més el cansament. Només ens quedaven dues horetes de baixada fins al refugi de Colomina on passariem la nit. Hi arribavem passades les 4 de la tarda, en total 10 hores de pujades i baixades.

Album: Carros de Foc

Carros de foc - Etapa 2 - Colomèrs – Restranca – Ventosa Calvell

2007-07-02T11:19:00.001+02:00

Temps: 6:30 hores
Desnivell positiu: 965m
Desnivell negatiu: 870m
Distància: 11 km

Dimecres al matí el dia es va llevar emboirat, feia tota la pinta de que havia de ploure, a més sempre és perillos sortir a caminar amb boira si no coneixes bé la zona i t'has de guiar pel mapa. Després d'esmorzar vam esperar una estona, com gairebé tothom que hi havia al refugi de Colomers, finalment, a les vuit del mati, com que el dia no s'aixecava, ens vam decidir a sortir, diria que vam ser els primers.

L'etapa d'aquest dia era força calmada perquè al dia següent teniem l'etapa mes dura. Vam anar fent, i més o menys una horeta despres d'haver sortit, la boira es començava a aixecar deixant pas al sol. Ja sense boira, ens vam dirigir cap al refugi de la Restranca, una llarga baixada en dues parts, que després de pendre un refresc, vam haber de tornar a pujar per anar cap al següent refugi, un cop dalt, en una horeta aproximadament arribavem al refugi Ventosa i Calvell. Eren les 3 de la tarda així que vam aprofitar per dutxar-nos, amb aigua freda, i llegir fent temps per que arribés l'hora de sopar i anar a dormir d'hora.

També vam parlar amb un dels guardes, al qual li vam demanar consell sobre l'etapa que haviem de fer al dia següent, i ens va oferir deixar-nos l'esmorzar preparat en una taula per que ens poguessim aixecar mes d'hora i així no anar justos de temps, vam acceptar.

Album: Carros de Foc

Carros de foc - Etapa 1 - E. Mallafre – Amitges – Saboredo – Colomers

2007-07-02T11:18:00.000+02:00

Temps: 9 hores
Desnivell positiu: 845m (+300m *)
Desnivell negatiu: 600m (+150m *)
Distància: 13,5 km (+7 km *)
(* Els afegits son per culpa d'un error en la ruta que ens va fer donar mes volta de la que calia).

Dimarts a dos quarts de vuit del matí sortiem del refugi Ernest Mallafre al costat de l'estany de Sant Maurici. Havíem planificat aquesta etapa com d'aclimatació, en principi habia de ser de les mes curtes, vam començar a caminar a un ritme tranquil i en molt poc arribabem al refugi d'Amitges, allà sellavem i ens enfilavem cap al coll que habiem de creuar, aquí hi va haver el problema. Un cop al coll, el camí era evident així que no vam mirar el mapa i vam començar a baixar per l'altre vall. Després de baixar-la i quan estavem per la meitat de la vall, vam consultar el mapa perquè no veiem el refugi de Saboredo, aquí, despres de pensar-hi una estona ens vam adonar que ens habiem equivocat de vall, i que anavem directes a Colomers, de fet ja gairebé hi erem, així que vam haber de desviar-nos i enfilar-nos cap a un altre coll que ens portava directes a la vall on hi havia el refugi de Saboredo.

Finalment en arribar-hi el guarda ens va explicar que era un error força corrent, vam sellar i vam tornar enrere cap al refugi de Colomers on havíem de fer nit.

Album: Carros de Foc

Ascensió al Pedraforca (2.497m)

2007-06-14T17:51:00.000+02:00

Diumenge, aprofitant que habia baixat el nostre amic Ekain, vam anar a pujar una muntanya mítica, el Pedraforca.

L'ascenció va començar al mirador des d'on vam pujar cap al refugi i a partir d'allà vam agafar un camí que sortía cap a la dreta i que a poc a poc anava enfilant-se amb uns paisatges molt macos fins arribar al Coll del Verdet. A partir d'aquí, l'ascensió passa a ser sobre roca i grimpant una miqueta, sense que sigui res gaire dificil. Al cap d'una estona ja estabem gairebé al cim quan des de sota mirant-lo hi vaig reconeixer una silueta, al principi no n'estava segur però quan vaig veure una altre silueta amb una gorra i una pluma penjant ja no hi va haver dubte, eren en Quim i en Josue que juntament amb més gent de l'AE Muntanya també habien anat a fer el pedraforca.

Al cim ens vam ajuntar, ens vam fer les fotos de rigor i varem començar el descens cap a l'enforcadura. Un cop allà ens trobem amb una especie de tartera de pedres més petites del que és habitual amb una incilinació considerable on vam començar a fer carreres baixant corrents. Quan ja erem a baix, ens vam acomiadar de la gent del Muntanya que havia baixat corrents amb nosaltres i vam tirar pel camí que volteja el pedraforca i ens duu cap al refugi altre cop. Allà vam esperar l'Ekain i la Neus perque aquesta havia caigut baixant i s'havia fet un cop a la canyella. Quan van arribar vam acabar de baixar cap al cotxe i de tornada cap a Barcelona!

Album: Ascensió al Pedraforca (2.497m)

Barranc Viu de Llevata

2007-06-13T13:24:00.000+02:00

Dissabte varem anar amb l'Ekain i l'Oriol a fer el barranc Viu de Llevata. Aquest barranc l'Oriol i jo ja l'havíem fet, pero disposavem d'una corda molt curteta per aquest cap de setmana i vam haver de buscar un barranc amb rappels no gaire llargs.

El barranc esta prou bé, duia poca aigua però la suficient com per anar-nos remullant i fer algun salt. Es curtet i facil, per això també moltes empreses d'aventura el fan servir i és facil trobar-nos uns quants grups nombrosos baixant el barranc. L'aigua anava molt remoguda per les plujes d'aquesta setmana pasada i baixava de color marró, això va fer que després em piquesin i ploresin els ulls una bona estona.

Malgrat la poca dificultat del barranc ens ho vam passar bé, no hi ha res com estar en bona companyia.

Album: Barranc Viu de Llevata

Ascensió al Bastiments (2883m), Freser (2835m) i Pic de l'Infern (2869m) des de Vallter

2007-06-01T10:35:00.000+02:00

Diumenge vam anar amb l'Oriol cap al pirineu Occidental a pujar al Bastiments per després crestejar fins al Freser i el Pic de l'Infern.

L'ascensió va començar a un dels revolts de la carretera que puja a l'estació d'esqui de Vallter 2000, d'allà surt el camí que va cap al refugi d'Ulldeter. Un cop al refugi ens vam enfilar travesant una de les pistes d'esqui fins a pujar al Coll de la Marrana, entre el Gra de Fajol i el Bastiments. D'alla pujem cap a la dreta cap al bastiments, on encara hi vam trobar clapes de gel.

Un cop al bastiments, vam baixar per darrere per anar per la carena fins al Freser i després cap al Pic de l'Infern. Allà, vam fer les corresponents fotos i vam estar observant i identificant els cims que composen l'anomenada Olla de Núria, amb el Puigmal al fons. En acabat vam tornar baixant fins a la vall per seguir un camí que ens tornava cap al refugi, aqui s'ens va aixecar boira i ens vam desorientar una mica però finalment el camí que seguiem era el bo i després de tornar a passar el Coll de la Marrana ja baixavem cap al refugi i d'allà cap al cotxe.

En definitiva un matí de diumenge molt complet per preparar-nos una mica per anar a finals de juny a fer la Carros de Foc.

Album: Ascensió al Bastiments (2883m), Freser (2835m) i Pic de l'Infern (2869m) des de Vallter

Escalant la via "Mutant World" (5) al Pic del Martell

2007-05-29T16:35:00.000+02:00

Dissabte ens varem juntar en Marc, el Marcel i jo per anar a fer una mica d'escalada clàsica, vam decidir anar al Pic del Martell, una zona que coneixíem, a fer una via que ens van recomenar, la "Mutant World".

La via te 4 trams, així que al principi ens els vam partir. Jo, que faria el primer tros, repetiria i faria també el segon, el Marcel que té més nivell havia de fer el tercer, on hi ha una placa que marca 5e i en Marc faria el tram final.

El primer tros es feia bé, si no recordo malament era un 4+, i malgrat les tipiques dificultats i paranoies que t'entren quan començes a fer la primera escalada del dia el vaig fer prou tranquil, la reunió queda un una plataforma a la dreta on t'hi pots estar molt comode.

Un cop van pujar també en Marc i el Marcel vaig continuar pujant, aquest cop anem per dins d'una canal amb bastanta vegetació i ni un sol seguro, aquí hi vaig posar un encastador a mitg camí, en molt poc, ens trobem davant d'una placa, a l'esquerra hi tenim una reunió pero com que no feia els metres que posava a la resenya (posava 30m i habia pujat com a molt 15m) vaig pensar que aquella placa no era la del 3er llarg i vaig continuar pujant. Efectivament, aquell era el 3er llarg, des de sota impresiona una mica, pero té molt bones preses, encara que les has de buscar anant primer a la dreta, després a l'esquerra i després altre cop a la dreta, el pas esta ben protegit amb txapes, finalment arribes a dalt de la placa i en una plataforma hi trobes la reunió.

L'ultim tram el va fer en Marcel, aquest es puja bé i més que res té un pas una mica mes difícil que es puja bé si fas oposició amb les dues cames. Un cop a dalt, vam esperar que acabes de pujar en Marc, vam comentar la jugada una mica i de baixada altre cop per tornar cap a Sant Andreu.

Album: Escalant la via "Mutant World" (5) al Pic del Martell

Dades de la via:

Nom: Mutant World.
Lloc: Pic del Martell (Castelledefels).
Grau: 5e.
Llargada: 110 m.

Material:

Corda de 60m.
10 cintes expres.
Encastadors.
Anelles de cinta plana per algun arbre.

Escalant a Montserrat

2007-05-14T10:47:00.000+02:00

Aquest diumenge ens vam ajuntar en Marc, l'Oriol i jo per anar a escalar a Montserrat. Vam anar a la zona de Gorros a fer algunes vies, vam començar per una via a la Miranda de la Magdalena, era una via anomenada Gwendall que jo ja havia fet, però com que el Marc no està gaire acostumat a fer vies no esportives, vam començar per aquesta que sabiem que estava molt ben equipada.

El problema va ser que, entre l'aproximació, les explicacions i que ens ho vam pendre molt en calma, després de fer la via, al arribar a baix ens vam adonar que ja eren gairebé les 3 i com que teniem una mica de presa vam haber de tornar sense fer cap més via. Malgrat això ens ho vam passar bé i vam escalar una miqueta a montserrat que ja era la idea!

Album:Escalant la Miranda de la Magdalena a Montserrat

Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)

2007-05-02T16:36:00.000+02:00

Dissabte passat varem anar a escalar, en Marc va proposar d'anar a provar a una zona que havia vist a un llibre d'escalada, i a la qual no hi havíem anat mai. La zona proposada era el Castellot, molt a prop de Castellví de la Marca, a l'Alt Penedés.

La jornada ja va començar accidentada perquè no portavem mapa de carreteres i ens va costar força trobar el poble. Després de moltes voltes finalment vam aconseguir arribar al lloc on havíem de deixar el cotxe, i tot i que amenaçava pluja vam pujar cap a les parets a veure si s'aguantava unes hores. Les parets feien bona pinta, i hi havien moltes vies, en Marc, assegurat per la Sofia va començar la "normal al pont" (4-) per calentar, jo anava amb la intenció de fer el mateix, pero no vaig trobar cap via de 4 que m'agrades, així que vaig decidir començar per la via "El tall del ganivet" (5) amb la Neus assegurant. Mentres pujava, en Marc ja habia arribat a la reunió de la seva via i el vaig sentir que es queixava per l'estat de la reunió, resulta que a dalt només hi havia una txapa sencera, a l'altre només hi quedava l'esparrec i algú habia possat un cordino que unia la primera txapa amb l'esparrec de la que havia saltat.

En acabar jo la meva via i baixar, em vaig trobar en Marc, ja a baix, recollint la corda que fregava molt a la precaria reunió i costava d'estirar, tot i això corria, però a l'hora de passar la punta, aquesta es va quedar travada i no hi havia manera de treure-la. Després d'una estona estirant vam decidir que la Sofia pujaria la via que jo havia pujat i un cop a dalt, en una esplanada, aniria cap a a reunió conflictiva i alliberaria la corda atrapada. Amb tot això, quan la sofia ja estava arribant a dalt, de cop, va descarregar una d'aquelles plujes tant típiques de l'estiu, molta aigua de cop. Rapidament, en Marc i jo vam recollir les coses i les vam situar a cobert d'una gran pedra que ens cobria, mentrestant la Neus despenjava a la Sofia i venien les dues a refugiar-se de la pluja.

Quan la pluja va parar, l'única manera de recuperar la corda encallada era pujar la via altre cop, així que, amb botes i la roca mullada m'hi vaig enfilar mentre m'asseguraven amb la mateixa corda.

Com que la pluja habia mullat completament les parets vam tornar cap a Barcelona, vam dinar unes pitzes i en veure que a Barcelona no havia plogut vam anar cap a la Foixarda. Allà vam estar fent alguns desploms del tunel, jo, no tenia la tarda i em vaig estar gairebé tota l'estona fent boulder. Finalment, després de força estona vam poder tornar contents a casa perque malgrat la pluja i els contratemps haviem pogut escalar força.

Album: Jornada d'escalada al Castellot (Alt Penedès) i la Fuixarda (Barcelonès)

Zona: El Castellot
Parets: La Falca
Situació: A prop de Castellví de la Marca (Alt Penedès).
Resenyes: Al llibre "Escalada en Barcelona y Alrededores".

Boulder al Parc Güell

2007-04-27T12:56:00.000+02:00

Fa uns dies en un fòrum d'internet vaig llegir que hi havia una zona de boulder al Parc Güell, després de rebuscar una mica vaig poder deduir on es trobava i dimecres vaig anar a veure si la trobava i la vaig trobar, així que ahir i vaig anar, aquest cop amb els peus de gat, a fer-hi una mica de boulder.

La zona es troba al final del passeig de Turull, a la banda Oest del Parc Güell, son dues parets, una de curta i una de molt llarga, fetes de roca, amb bones preses i recorreguts marcats. És un lloc molt tranquil, no hi pasen cotxes i s'esta envoltat d'arbres, no sembla que estiguis a Barcelona, a més no sembla que hi vagi gaire gent, al menys a les tardes.

Araceli Segarra torna a l'Everest

2007-04-26T18:42:00.000+02:00

L'alpinista Catalana Araceli Segarra torna, després de 10 anys, a l'Everest. Aquest cop no hi va a pujar-hi, hi va acompanyant una expedició per gravar una pel·lícula en 3D sobre aquesta muntanya anomenada "Return to Everest". Durant l'expedició, l'Araceli portara un ordinador portàtil i un telèfon per satèlit per anar actualitzant un bloc on en podrem seguir els progresos.

L'adreça del bloc és:
http://everestimax2007.blogspot.com

El bloc esta escrit en castellà i Anglès, jo personalment hi trobo a faltar el Català, ja que és la seva llengua pròpia, malgrat això és una bona iniciativa fer aquest bloc.

Escalant "Herboristes" i "Catedral Circus" al Pic del Martell (Castelldefels)

2007-04-24T12:51:00.000+02:00

Diumenge vàrem anar a escalar l'Oriol i jo. Com que ens havia agradat molt l'escalada del diumenge passat al Pic del Martell vam decidir anar cap allà. En Roger ens havia recomenat una via anomenada "Catedral Circus", quan la vam mirar al llibre "Escalada en Barcelona i alrededores" vam veure que la via sortía d'una reunió i que per arribar fins a ella havíem de triar entre diverses vies, de les moltes opcions que teníem vam triar la "Herboristes", una via desequipada que ens obligaria a buscar-nos la vida per anar-nos assegurant.

La via s'enfila cap a la primera reunió situada a un arbre. Pel primer tram hi trobem només un buril sense txapa i una cinta vella en un pont de roca, per tant hem de colocar algun encastador i si en portem, colocar una plaqueta o alguna cosa al buril. Un cop arribem a la primera reunió la podem passar de llarg i anar directes a la segona, així ho vaig fer jo, ja que el primer tram resultava molt curtet i teníem corda de sobres per arribar a la seguent reunió. Aquesta es troba a una plataforma on podem estar més o menys comodament de peu, a més hi ha instalació de burils amb txapa per la reunió.

El següent tram el va pujar l'Oriol de primer, hi ha una sortida de la reunió sense txapes una mica exposada però després podem colocar encastadors per anar progresant i fins i tot trobem algun pitó clavat a la roca, d'aquest manera, progresant en diagonal cap a la dreta arribem a la reunió formada per dos pitons.

A partir d'aquesta reunió, si volguéssim continuar per la "Herboristes" hauríem d'anar cap a la dreta, però per fer la "Catedral Circus", hem de pujar cap a l'esquerra, és millor pujar mes aviat directes per on hi ha la txapa, que no anar massa cap a la dreta perque després ens fregarà massa la corda, enseguida arribem a una petita esplanada amb un arbre, compte aquí, hi ha una espècie de ximeneia a l'esquerra, pero la via puja directe per una paret arrodonida, hi veurem dues txapes. Jo les vaig veure tard, i al final em vaig bloquejar i vaig decidir pujar per la ximeneia, vaig assegurar amb un encastador que em va saltar a la primera de canvi, a més la corda feia molta volta i tenia molta fricció, a cada pas havia d'estirar fortament de la corda per poder progresar, finalment, després d'una botifarra de metres sense txapar res, vaig trobar un arbre on hi vaig colocar una cinta i vaig respirar tranquil. Un cop a dalt vaig muntar l'ultima reunió fixant-la en una txapa i un pont de roca ja que les altres txapes havien petat totes. Va ser una llastima no poder pujar la "Catedral Circus" per on tocava, la pròxima vegada anirem més amb compte amb la fricció de la corda.

Dades de la via:

Longitud: Herboristes: 140 metres. Catedral Circus 40 metres. Herboristes acabant per la Catedral Circus 120 metres.
Graduació: Herboristes IV+. Catedral Circus V.
Roca: Calcaria.

Material:
10-14 cintes.
Encastadors i friends.
Anelles de cinta plana per alguns ponts de roca i arbres.
Un parell de maillons per alguna reunió de burils amb txapes on no entren els mosquetons HMS.

Aproximació:

Seguim l'aproximació per anar a fer "La reserva" (mireu el post anterior) i continuem caminant pel camí arran de paret fins que trobarem una inscripció a la roca on posa "Herboristes", aquí comença la via.

Escalant "La Reserva" al Pic del Martell (Castelldefels)

2007-04-17T11:31:00.000+02:00

Aquest diumenge vaig quedar amb el meu amic Oriol per anar a escalar, no teníem massa clar on anar, pel mal temps que habia fet i la pluja que habia caigut el dissabte, però finalment ens vam acoplar amb el Roger i el Quim, dos escaladors experimentats, que tenien molt clar on anaven. Ens van portar cap a Castelldefels, a la zona anomenada Pic del Martell, on en Quim assegurava que hi ha un microclima especial.

Un cop allà, després d'una aproximació plena de relliscades, arribàvem a peu de vies, en Quim i en Roger ens van aconsellar que fesim la via "La Reserva", una clàsica de la zona, i ells es van posar a una via just al costat nostre, la "Midi-Plan", així si nosaltres teniem algun problema ells ens podrien ajudar.

Al principi vaig començar jo de primer, hi habia passos on la roca habia expulsat aigua i estaven mullats, però la resta estava seca, al primer pas una mica complicat, hi habia una presa de peu que estava mullada, allà em vaig bloquejar, i, després d'una estona ofuscant-me vaig decidir baixar i passar la patata calenta a l'Oriol, que com sempre, va mantenir el cap fred i va superar el pas com si res.

A partir d'aqui vam continuar la via, passant jo de primer el segon tram, amb un diedre maquíssim del qual vaig sortir per la dreta, assegurant la sortida amb un encastador, i acabant el tram amb un pas lateral mal calculat que va fer que la corda fregués massa i després em costes una passada recuperar corda quan assegurava a l'Oriol.

L'últim tram, també molt maco, el va pujar l'Oriol de primer, i en un pas va tenir una caiguda d'un parell de metres que el va sentar de cul a la rampa que tenia just a sota, per sort no va ser res i va continuar sense més problemes la via.

Un cop a dalt de la via, ens vam retrobar amb en Roger i el Quim que ens havien anat esperant a cada reunió per si de cas, i vam tornar seguint les fites fins a arribar a baixar al cami d'anada per on vam tornar als cotxes i vam marxar cap a Sant Andreu.

La jornada va ser tota una prova, la primera vegada que l'Oriol i Jo fèiem una via com aquesta, habiem fet algunes coses amb reunions a Montserrat, però aquesta va ser especialment un repte, i als dos ens va agradar força més que no pas fer escalada esportiva, hem d'agraïr un altre cop al Quim i el Roger que ens hi duguessin i que estiguesin tant per nosaltres, gràcies!

Album: Escalant "La Reserva" al Pic del Martell (Castelldefels)

Dades de la via:

Longitud: 120 metres
Graduació: V/V+
Roca: Calcarea

Material:
10-12 cintes exprés, corda de 60m i alguns encastadors o friends.

Aproximació:

Intent al Barranc Oscuros del Balced (Huesca)

2007-04-10T12:51:00.000+02:00

Aquest dissabte del pont de setmana santa varem anar a la Sierra de Guara a fer el Barranc Oscuros del Balced. Normalment acostumem a passar a l'estiu per aquesta zona a fer barrancs però en vista de que l'estiu passat ja estaben molt secs, i aquest encara pinta pitjor, vam anar a provar a veure com estaba Guara per aquesta època.

El problema va ser anar-hi en aquestes setmanes de pluja, ja sabíem a que ens arriscavem, però en teniem tantes ganes que vam voler anar a provar sort. Vam arribar a Guara sobre les 10:30h, feia força bon temps, el cel estava clar però, més lluny, es veien algunes nubolades sospitoses que s'acostaven. Ens vam canviar, omplir el botils, preparar els petates i vam començar l'aproximació. És una mica més d'una hora d'aproximació primer en lleugera pujada i després en baixada per una tartera cap al riu. Un cop allà, ja vam veure que el cabal del riu era important, és una una zona mes oberta i malgrat aixó l'aigua empenyia força. De baixada evitavem les zones profundes del riu, i si en algun moment l'havíem de creuar havíem de nedar rapid perquè la corrent s'ens eduia, en breu vam arribar als primers caos de roca, la zona on el riu es començava a engorjar molt. Una de les instalacions pel rappel era inaccesible per la forta corrent entre les roques que creava remolins i rentadores molt perilloses. Enfilant-nos per les roques per buscar la forma d'avançar vam trobar una instalació, una mica deterioriada, que ens podria facilitar un rappel fins a una altra roca un pel mes avall, l'Armen va intentar baixar-lo però la situació de l'instalació el tirava cap a la banda contraria a la que interesava, aixi que el vam tornar a pujar i vam decidir tornar enrere.

De tornada, vam aprofitar per banyar-nos una estona al riu abans de tornar a pujar, vam menjar una mica i vam tornar a desfer el camí de pujada per la tartera. En una hora i mitja ja erem al cotxe de tornada, i després d'una parada per menjar a l'Area de Guisona arribavem just per veure el Zaragoza-Barça.

Album: Intent al barranc Oscuros del Balced (Huesca)

Està tot fatal

2007-04-04T12:35:00.000+02:00

Setmana de lluita en defensa del territori i contra l'especulació.
Entre els dies 14 i 20 de maig de 2007.

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles) amb l'Ekain

2007-04-03T16:19:00.000+02:00

Dissabte varem tornar a fer aquesta magnífica Via Ferrada. La baixada d'un amic Basc a fer muntanya a la nostra terra va fer que, malgrat l'amenaça de mal temps, decidisim arriscar-nos a sortir remullats, i la veritat és que va valer la pena perquè el temps va acompanyar i fins i tot vam passar calor.

La via, tant maca i divertida com sempre, vam haber d'evitar el pont tibetà que hi ha gairebé al principi de la Ferrada perquè teniem un o dos grups davant que ajuntaven unes 12 persones esperant per fer el pont. La part divertida va arribar amb el nou tram catalogat com a molt difícil. Aqui vaig aprofitar per pujar primer i rapid per colocar-me a la paret de davant a fer fotos. L'Ekain, el nostre amic Basc, les va passar força magres, i la Neus també va tenir moltes dificultats però finalment gràcies a la paciència i als braços de ferro de l'Oriol, també va superar el tram.

El punt negatiu va arribar a l'ultim tram, un desplom que tirava una mica enrere just abans de l'escala metalica característica d'aquesta via, allà, la Neus, esgotada pel tram anterior li van fallar les forçes i va caure, afortunadament no va ser res, i un cop més, l'Oriol va ser clau ajudant-la i fent de coixi a la caiguda. La Neus va deicidir que pujava l'ultim tros fins al cim pel camí, i nosaltres vam continuar a ferrada fins a dalt, al cim del Puigsagordi.

Diumenge s'ens va unir el Josue, i vam anar amb la intenció de fer la Ferrada Regina a Montserrat, però en arribar i començar l'aproximació ja plovia i tot el tros de la Ferrada estaba tapat així que vam haber de deixar-ho estar i dedicar el diumenge a fer turisme i gaudir d'una bona calçotada.

Album: Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

Escalant a Montserrat: Miranda de les Bohigues i Agulla del Sol Ponent

2007-03-27T12:55:00.000+02:00

Aquest diumenge vam anar a escalar a Montserrat. En principi m'habia de quedar a casa estudiant per la teorica de cotxe i de moto però com que també em convenia desconectar una mica després d'estudiar tot el dissabte, el diumenge vaig sortir.

Hi vam anar en Josue, la Neus i jo, la nostra intenció inicial era pujar primer la Portella Inferior, per la via GAM, però quan vam arribar ja hi habia una cordada pujant així que la vam deixar i vam anar directament a pujar la Miranda de les Bohigues. Al arribar al peu de l'agulla també hi habia una altre cordada a punt de pujar per la via que volíem fer, així que vam agafar una altre via, l'aresta Brucs.

La via s'enfila en diagonal flanquejant una gran roca que sobresurt al peu de l'agulla i de seguida s'arriba a la primera reunió, allà, en Josue, que pujava de primer, ens va assegurar a la Neus i a mi fins a la reunió. D'aquí, vaig continuar jo amb el següent tram, aquest es va inclinant fins un pas una mica difícil on et falten preses i t'has de refiar molt de l'adherencia dels peus, un cop superat s'arriba a la seguent reunió. Quan van arribar en Josue i la Neus, va continuar en Josue fins a la reunió a dalt de l'agulla.

Vam baixar per darrere l'agulla, per uns pasos per on has de destrepar una mica, i on la Neus va tenir alguns problemes, i vas encadenant la baixada per finalment baixar per uns camins força inclinats que et permeten arribar a baix sense rappelar.

D'aqui varem anar a fer l'agulla del Sol Ponent, és una via sense equipar que puja en diagonal per una fisura on hi podem anar colocant friends i encastadors per anar progresant. La via és d'una sola tirada, i la vaig obrir jo perque mai habia colocat encastadors i friends i en tenia moltes ganes. Aquest via és perfecte per començar a fer clasica perque no és massa difícil pero té lo justet per que tampoc et resulti massa facil si és la primera vegada que coloques encastadors i friends. La via te la reunió a un arbre on ja hi ha un maillon penjat d'unes quantes cintes, jo, per assegurar al Josue i la Neus la vaig reforçar amb una altre cinta, però despres, per fer el rappel és prou segura i no cal que hi abandonem res ni passem la corda per l'arbre.

En acabar aquesta via varem decidir marxar, vam baixar al Bruc a dinar i després cap a casa. Va ser una jornada divertida, realment com la clasica no hi ha rés!!

Album: Escalant a Montserrat

Pujada al Balandrau (2.584m)

2007-03-20T13:14:00.000+01:00

Diumenge varem anar a fer el Balandrau. La sortida la vam programar els i les que l'any passat vam participar al Cicle d'Iniciació a l'Alta Muntanya, que per excés de gent, no podem anar a les sortides d'aquest any i vam decidir de mantenir el grup i la companyonia creada l'any passat i programar sortides mensuals durant aquest any.

El Balandrau tot i ser una ascenció fàcil i molt tranquila amaga una tràgica historia succeïda ara fa 6 anys: 10 muntanyistes que hi pujaven van perdre la vida. En qüestió de minuts un matí asolellat va donar pas a una forta nevada amb vents de fins a 138Km/h, la temperatura va baixar fins a -16ºC, el vent va produir allaus que van sepultar als 10 muntanyencs. Explico aixó perque com a mínim ens serveixi a tots per aprendre que a la muntanya s'hi ha d'anar preparat i s'ha de planificar molt bé la sortida, tot i aixó, a vegades pasen coses, que ens agafin el màxim de preparats!

Vam començar la pujada des d'una pista de terra a la Collada del Moro que s'enfila poc a poc per una vall, al cap d'una estona arribem a un punt on ja veiem el Balandrau i el coll per on s'hi puja, la pendent es pronuncia una mica. De pujada ja es veien algunes clapes de neu pero molt poquetes. Un cop vam arribar al coll vam aprofitar per fer algunes fotos de les vistes de l'altre vall i esperar al Ruben que per una lesió al genoll anava a un ritme més calmat.
Des d'el coll ja faltava molt poquet per arribar al cim, pero la pendent es pronuncia una mica i és constant fins arribar al cim.
Finalment, poc després arribavem al cim del Balandrau, allà vam menjar una mica, ens vam fer les fotos de rigor i vam estar observant les vistes: just davant teníem el Torreneules, més lluny a l'esquerra veiem el Puigmal i seguint cap a la dreta, el Coll de Finestrelles, el Pic de Finestrelles i entre dues muntanyes la punteta del Noufonts el cim on estaven els participants del cicle d'aquest any. Els vam trucar i vam parlar de cim a cim ja que ells també hi acabaven d'arribar.

En acabat varem començar la baixada tot fent plans per les pròximes sortides i discutint quin tipus de sortides habiem de fer i com les enfocariem, en molt poc temps ja estavem als cotxes. Vam baixar a dinar a Ribes i vam aprofitar per visitar la botiga de Salewa i tafanejar una mica de material de muntanya, fins i tot algú va fer alguna compra. També allà ens vam trobar amb els del cicle i després d'intercanviar experiències i fer moltes bromes, nosaltres vam baixar cap a Barcelona.

Album: Pujada al Balandrau (2584m)

Escalant a Egino (Euskal Herria)

2007-03-14T12:07:00.000+01:00

Des ja fa uns quants anys cada estiu anem a fer una ruta de barranquisme durant uns dies. Fa un parell d'anys vam descobir un lloc increïble, un barranc que transcorre per dins d'una coba, i des d'aleshores és cita obligada cada estiu anar a fer-lo.

Aquest cop però, no hi vam anar a fer barranquisme sino escalada, la cova es diu la Lece, es troba molt a prop d'Eguino (Araba), i a les parets del voltant hi ha zones d'escalada de diversos nivells.

Al arribar, i després d'anar a mirar la cova, vam anar cap a la zona anomenada "fuente culebrón", allà ens hi vam estar una estona, vam obrir dos vies de 5, i vam convençer l'Ekain, el nostre anfitrió, de pujar també, i la veritat és que ho feia prou bé!

Al cap d'unes horetes, vam haber de marxar, encara habíem de dinar, i ens esperava un llarg camí de retorn cap a la nostra terra. Marxavem amb una mica de nostalgia d'aquest país tant maco, i del nostre amic al qual la distància fa que poguem veure molt poc.

Pujant a l'Anboto (Euskal Herria)

2007-03-12T19:06:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem estat al País Basc. Hi vam pujar a veure a l'Ekain, un amic amb el que acostumem a anar a fer barrancs a l'estiu. En principi la idea pel dissabte era anar a escalar a Egino, però com que havia estat plovent i imaginàvem que la roca encara estaria humida vam decidir buscar una alternativa, i l'Ekain ens va proposar anar a pujar a l'Anboto.

La pujada comença al santuari d'Urkiola, des d'allà surt una pista molt ben indicada que va agafant alçada molt a poc a poc i des de la que podem observar el paisatge i la flora dels boscos del País Basc, al cap d'una estona de caminar arribem a uns prats on davant nostre s'aixeca la imponent serra de pedra que culmina amb l'Anboto. Allà la pista gira a la dreta, pero nosaltres vam decidir pujar cap a l'esquerra per un corriol que s'enfila cap a la serra per poder fer gairebé tota la cresta. Un cop allà vam parar a menjar una mica i enseguida vam començar a pujar cap a la cresta on al cap de poc deixem enrere la terra i començem a caminar per la roca, en alguns llocs fins i tot hem de trepar una mica, i, tot i que no té gaire dificultat, alguns passos impresionen una mica per la timba que tenen a sota. La cresta és bastant llarga pero finalment, després de passar per alguns cims intermitjos arribavem al cim de l'Anboto.

Un cop fetes les fotos de rigor, vam començar el descens, una baixada força ràpida i que impresiona una mica ja que es baixa molt de desnivell en poc tros. Al cap d'una estona ja erem a la vall. Allà vam dinar "solomoa eta piperrak", llom amb pebrots, que habiem fet a casa abans de marxar i vam tornar cap al santuari d'Urkiola per la mateixa pista per on habiem pujat.

L'excursió va estar realment bé, el mes soprenent de tot va ser trobar un ambient tant d'alta muntanya, amb crestes de roca escarpada i grans valls sense arbres estant a mil i pocs metres d'alçada, i el paisatge increible!

Escalant la Miranda de la Magdalena (Montserrat)

2007-03-09T10:32:00.000+01:00

Aquest diumenge varem anar a fer escalada clàsica a Montserrat. La proposta va ser d'en Roger, i l'agulla triada era la Miranda de la Magdalena. Per arribar-hi, podem deixar el cotxe al monestir, o a prop, i agafar el cremallera de Sant Joan per pujar a la zona dels Gorros, i dirigir-nos cap a l'antic restaurant, que fa poquet que l'han enderrocat. Una mica abans d'arribar-hi, veurem unes escales en restauració que estan arreglant, les pujem i ens trobarem de cara amb la paret de la Miranda de la Magdalena.

Un cop a peu de via, ens vam repartir en cordades de dos i de tres, vam triar vies i a tibar! Jo vaig fer cordada amb en Manel, la via que vam triar va ser la Barrabàs, que a les nostres resenyes marcava 4c amb un pas al final de 5a. Abans de pujar un escalador que corria per allà amb un altre grup ja em va advertir que les txapes estiraven una mica. Una mica? Per mi estiraven moltíssim, a més a més el primer tros era molt difícil i donava poca seguretat, txapaves al principi, seguies pujant, txapaves en un cordino vell en un petit pont de roca, i després t'esperava una botifarra de metres fins a la seguent txapa que ni veies! vaig tenir suor freda! Finalment tot i estar-m'hi força estona vaig arribar a la primera reunió, que tampoc era cap meravella. Alla vaig assegurar al Manel que, en arribar a la reunió, em va confirmar que aquell tros picava força. Ell va seguir pujant assegurant-lo jo des de sota i fins a arribar a l'ultima reunió on vam recollir i vam aprofitar el rappel d'una altra cordada.

Després d'això, i de descansar una miqueta, a la nostra cordada s'hi va afegir en Roger i ens vam possar a la via Gwendal, aquesta, sense deixar de ser divertida, tenia millor presa que la anterior, i la vam pujar molt bé. També la vaig pujar jo de primer, i des de la primera reunió vaig assegurar al Manel i al Roger, primera vegada que asegurava a dos persones, quan van arribar a la reunió em van fer seguir pujant amunt, i aixi fins a la seguent on ja vam sortir per dalt estalviant-nos el rappel.

En acabat, i veient que era tard, a tornar cap a casa, vam baixar per les escales de Jacob fins al monestir i cap a casa. Va ser una jornada molt profitosa i divertida!

Escalada a la Penya Ginesta (Garraf)

2007-02-27T12:22:00.001+01:00

Dissabte vam anar a escalar al Garraf. Hi vam anar en Marc, en Pep, la Mercè, la Núria i jo.

Com ja acostuma a ser habitual en mi, només arribar a les parets ja vaig voler pujar una via de 5, i com és normal, em vaig cremar. La via es diu Plana i s'enfila per una fisura que es va desviant cap a l'esquerra dibuixant una corba. A mi em va costar força obrir-la, i m'hi vaig deixar els braços però la vaig obrir. Mentrestant en Marc, força mes assenyat, va obrir una via de 4+ anomenada Ja no és normal, just al costat.

En acabat i després de descansar una estona i d'assegurar algun company, en Pep em va assegurar per pujar la via Zoe 3 també de 5, aquesta comença amb un pas una mica extrany, en el que has de posar les dues mans per oposició sota un gran sortint i anar superant amb els peus fins que hi ets prou a sobre com per arribar a una fisura amb bona presa que et permet enfilar-te al sortint. Després segueix pujant amb poques preses i peus molt relliscosos. Per superar-les en més d'una ocasió vaig fer trampa i em vaig agafar a la cinta, tot i això vaig acabar molt cremat.

Aprofitant el top rope, i després de desaconsellar-li la via, en Pep va intentar una altre via, però després d'una estona bloquejat en un pas molt llis va decidir deixar-ho correr. Després d'això vam anar a pujar la via de 4 que habia obert en Marc al prinicipi, però jo la vaig pujar de primer per no mal acostumar-me.

Mentrestant, en Marc s'en habia anat a obrir una altre via de 5, la Mediterrànea, però no la va poder acabar, com que habia deixat totes les cintes posades, i malgrat no venir-me gens de gust, la vaig intentar jo, però amb prou feines vaig aconseguir posar una cinta més que les que ell habia posat i ja em trobava massa cansat. Li vaig deixar posat un maillon a l'última txapa i també li vaig deixar la penultima cinta per què ell ho volia tornar a intentar, finalment, va pujar fins a l'ultima cinta, la va treure i va baixar.

Va ser una jornada d'aquestes que et deixen una mica de mal gust de boca, per no haber pogut acabar totes les vies, tot i això ens ho vam passar bé, això si, la conclusió final: la roca en aquesta zona esta molt gastada i la paret rellisca molt, això afegeix dificultat a les vies que son, diria jo, una mica mes del que marquen a les resenyes.

Intentant el Bastiments (2.881m)

2007-02-21T13:21:00.000+01:00

Després d'una sortida de presentació a la que no vaig poder assistir, diumenge hi va haber la primera sortida del Cicle d'Iniciació a l'Alta Muntanya d'aquest any. La sortida consistia en pujar al Bastiments des de l'estació d'esqui de Vallter 2000. Les previsions meteorològiques no eren gens optimistes, a les vuit del matí, esmorzant a Setcases ja va començar a nevar, però tot i això vam decidir intentar-ho.

En arribar a l'estació de Vallter 2000 s'habia destapat una miqueta, varem començar a pujar pel lateral d'una inclinada pista d'esqui, un cop a dalt, caminavem sota la nevada amb gruixos de neu tova importants, davant nostre el cel estava totalment tapat, amb prou feines es veia el coll de la Marrana, pero ni els Bastiments ni el Gra de Fajol s'arribaven a veure, després d'avançar una mica, vam valorar que era millor tornar, anavem molta gent i sobretot, molta gent nova. Vam parar, en Roger va estar ensenyant uns quants conceptes, cóm caminar amb grampons, cóm usar el Piolet, autodetenció etc.

En acabat vam iniciar la baixada sense cap problema, i al arribar a l'estació d'esquí vam dinar i varem tornar cap a casa.

1er Raid AEM-Serra de Collserola

2007-02-19T11:53:00.000+01:00

Aquest dissabte 17 de febrer es va celebrar el 1er Raid AEM-Serra de Collserola. La prova començava a Cerdanyola i transcorria per la Serra de Collserola. Com que el raid l'organitzava l'Agrupació Excursionista Muntanya em vaig oferir a ajudar en els controls.

La competició constava de diverses proves, la primera era una cursa circular a peu, de 7.5 Km, marcada per una serie de valises per on els equips participants habien de passar, ja de bon principi va començar a plovisquejar, tot i això aquesta prova va ser superada per tots els equips excepte un que va haber d'abandonar perque la noia es va torçar el turmell.

En acabar la cursa a peu, els i les participants tornaven a l'inici on agafaven la BTT i sortien a fer un recorregut, de 20Km, no cronometrat (ja que les normes del parc ho impedien), que feia un itinerari també marcat per unes valises, aquí molts participants ja van començar a flaquejar, la pluja feia que la prova fos molt mes dura, els frenos fallaven, la humitat calava i les rodes relliscaven.

Aquest tram acabava a prop de Can Coll, on els participants deixaven la BTT i començaven una prova d'orientació per la zona, aquí, la mala col·locació d'una de les valises va donar força problemes, i és que la valisa habia estat col·locada la nit anterior i per la nit, com deia algú: "todos los gatos son pardos".

Quan finalitzaven la prova d'orientació els participants agafaven les bicicletes i tornaven al punt d'inici, allà els esperava una prova de tir amb arc i en acabat una prova d'orientació urbana que transcorria per una urbanització de Cerdanyola.

Un cop acabat el Raid, es va fer un dinar amb tots els participants i organitzadors, i després l'entrega de premis al equips guanyadors. També es va sortejar material de muntanya entre tots els participants al Raid.

Escalant a la font de l'Ametlló

2007-02-15T09:57:00.000+01:00

Els que llegiu el meu blog recordareu allò que explicava sobre, a l'hivern, per escalar, buscar parets amb orientació Sud-Est per aprofitar l'escalfor del sol, aquest diumenge ho vaig poder comprovar. Vam anar amb en Josue, la Sofia i el Marc a escalar a la Font de l'Ametlló, només baixar i situar-nos al costat de la paret ja vam notar com habia pujat la temperatura. La zona es va cremar fa uns anys i ara només hi ha vegetació baixa, i a peu de paret no hi ha ombra, així que acabats d'arribar i ja anàvem amb samarreta curta com si estiguéssim a l'estiu.

Vam començar fent la via Yayos (4+) per escalfar i enseguida vam anar mes cap a la dreta a pujar la via Gemma (5) que l'última vegada ni jo ni el Marc la vam poder acabar en condicions, aquest cop la va obrir en Josue i la vam acabar, fent el pas final, molt divertit on literalment t'encastes entre dues grans roques. Després vam anar a fer la Olèrdola (5), que vaig obrir jo, una via molt variada i divertida, si hi aneu i esteu a nivell de 5 us recomano que la feu.
També vaig estar fent el ruc una estona intentant la Columna Durruti (6b+), pero ni en broma la podia pujar, quan vaig notar el que cremava la vaig deixar correr.

Per acabar vam anar encara mes a la dreta, i alla ens vam posar a fer dues vies, en Josue va obrir la Canela Massana (5) i jo em vaig posar a una via de nom desconegut (5), alla m'hi esperava una desagradable sorpresa, la reunió estaba desinstalada. Vaig estar buscant alguna altra reunió pero no n'hi habia, una mica més amunt hi habia un cordino vell amb un maillon, però no em donava gaire confiança aixi que vaig destrepar fins a l'ultim anclatge, un pitó una mica rovellat, i alla amb moltes dificultats, hi vaig abandonar un maillon per poder baixar.

En acabat, vam marxar cap al poble de Moja a dinar i després de tornada cap a Barcelona, amb el Josue com a conductor novell amb una molt bona conducció. Ja no només ens obre les vies sino que ara a mes ens porta!

Escalant a la Facu

2007-02-06T18:22:00.000+01:00

El diumenge, altre cop a la Facu. Hi vam anar amb gent de l'AE Muntanya.

Només arribar un grup es va possar a fer una via de 4, i l'altre, amb moltes ganes de pujar el grau, vam començar per dues vies de 5+ (Cesca i Rosa Maria), les dues van resultar ser força llargues i difícils, una cosa és passar un pas de 5+ i una altre és passar-ne uns quants de seguits...
Les dues vies les vam començar el Marc i jo i cap dels dos vam aconseguir acabar-les, jo hi vaig pujar dues vegades de primer ja que passant la corda em vaig despistar i la corda va pujar més del compte, així que vaig haber de treure-la i tornar a pujar, avançant un tros nou pero sense poder acabar-la. Per sort, allà estaba en Josue per acabar-nos les dues vies.

Després d'això vam decidir marxar cap al sector esquerra de la Facu, alla en Marc i jo vam pujar una via de 5e i en Josue i la Sofia van pujar-ne una altre. En acabat estabem massa cansats i vam decidir tornar cap a casa.

Escalant a Montserrat: El Gep LLarg i la Portella Inferior

2007-02-05T19:08:00.001+01:00

Aquest dissabte vam anar amb l'Oriol a escalar a Montserrat, ell no habia fet mai escalada de més d'un tram, així que vam anar al Gep Llarg, la via que habiem fet al curs d'escalada en roca, i vaig aprofitar per ensenyar-li com es muntava una reunió etc...

A peu de via, vaig explicar-li una mica que faríem, i em va assegurar fins a la reunió, un cop allà, vaig muntar la reunió i el vaig assegurar des de dalt amb el reverso. Un cop érem els dos a la reunió, li vaig explicar molt bé, diverses vegades, com habia de muntar la reunió a dalt i com habia de col·locar el reverso per assegurar-me a mi de pujada. El vaig assegurar fins a dalt i aquí va venir el problema. Després d'estar esperant una bona estona mentre ell muntava la reunió s'em va acudir preguntar, i efectivament, no ho tenia clar, alguna cosa habia possat malament perque la corda cedia i no s'autobloquejava. Li vaig assegurar que jo no em movia de la reunió fins que veiés que la corda no cedia, i el vaig instar, no sense certa ironia, a tornar-s'ho a mirar. Finalment ho va muntar correctament i vaig poder pujar amb garanties de seguretat.

Després, vam anar a la Portella Inferior i hi vam fer dues vies curtes amb aturada per dinar inclosa, acabades, i veient que es feia tard i estabem cansats, vam tornar cap a casa, no sense, de baixada, aturar-nos a contemplar la zona de les agulles des de fora, precioses.

Webcam al niu de l'Àguila

2007-02-02T12:25:00.000+01:00

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha colocat una webcam a un dels nius d'Àguila Perdiguera . D'aquesta manera podem veure imatges en directe del niu i podrem seguir tot el procés d'incubació dels ous i el creixement dels pollets.

Ara mateix hi podem veure la mare cobant els ous:
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/webcams.asp?parc=0&m=164

.

Escalant a la Facu

2007-01-28T18:04:00.001+01:00

Durant l'hivern la gent a la que ens agrada sortir a escalar tenim un problema: el fred. Per això a l'hora de triar a on anem hem de buscar parets amb orientació Sud-Est per garantir-nos que, durant el mati, el sol ens escalfarà una mica a nosaltres i a la paret.

La Facu, a Canyelles, és un bon exemple de zona d'escalada amb orientació Sud-Est, per això, un altre cop, vam tornar a la Facu, aquest cop amb gent de l'Agrupació Excursionista Muntanya.

Ens vam situar al sector dret i allà vam estar fent algunes vies: Anna (4+), Tati Conill (5+), Lourdes (4) i Montserrat Bardi (5). En Roger, monitor del Muntanya, m'habia promès que m'ensenyaria una mica d'escalada clàssica, possar tascons, friends, reunions etc... així que ens vam enfilar a la via Lourdes i la vam obrir equipant-la nosaltres, vam muntar la reunió i em va estar ensenyant maneres de muntar la reunió si ens falta material, mentrestant, de fons, una noia d'un altre grup no deixava de rondinar perque li habiem ocupat la via.

En definitiva va ser una matinal entretinguda a un molt bon lloc per anar a escalar un matí d'hivern, molt aconsellable!

Via Ferrada Directissima al Roc de Quer (Andorra)

2007-01-23T17:20:00.000+01:00

Desprès d'haber sentit tantes recomanacions de vies ferrades d'Andorra, algún dia habíem d'anar a fer-les, així que, amb el meu infatigable company de muntanya, l'Oriol, diumenge ens vam llevar d'hora i vam pujar cap a Andorra.

La via ferrada a fer la varem triar tot pujant amb el cotxe, la via triada va ser la Directíssima al Roc de Quer, una de les que més ens habien aconsellat. Aquesta via comença directament a la carretera i s'enfila per unes parets on anem guanyant vista sobre el poble de Canillo. La via alterna trams en els que pràcticament camines per terrenys poc inclinats i parets on guanyes alçada i arriben a impressionar força. Finalment la via acaba al mirador del Roc del Quer on podem gaudir d'unes boniques vistes si obviem algunes construccións del poble de Canillo i les grans carreteres que passen per la vall.

En definitiva, la via esta bé, pero jo potser m'esperava més, també s'ha de dir que estaba una mica cansat de la ferrada del dia anterior, hem d'anar a explorar altres ferrades andorranes!

Via Ferrada de les Baumes Corcades (Centelles)

2007-01-22T11:24:00.001+01:00

A la via ferrada de les Baumes Corcades, a Centelles, hi han obert no fa gaire un nou tram. Ja fa temps que tenia ganes d'anar-hi, perquè ara fa un any, quan la vaig fer, aquest tram encara no estaba obert, així que quan al Muntanya em van dir d'anar a fer-la no m'ho vaig volguer perdre.

Fins ara, la via constava de 3 trams, el primer que s'enfilava per les parets i després d'un curt flanqueig atravesava un pont tibetà de 60 metres. Un segon tram amb un llarguíssim flanqueix horitzontal per dins de les baumes, i un últim tram al que arribavem desprès de caminar una mica i que s'enfilava cap al cim del Puigsagordi superant un sostre de roca gràcies a una estrucura en forma d'escala.

El nou tram està situat entre el segon i el tercer, per seguir-lo, en acabar el flanqueig per les baumes, enlloc de pujar hem de baixar una mica per una paret també equipada, caminar 5 minutets i arribem a l'inici del tram nou. Aquest tram està marcat com a molt dificil, i no n'hi ha per menys, la paret comença desplomant cada cop més fins arribar al punt on hem de superar el final del desplom on et trobes que et faltaria un esglaó on agafar-te, passat això, fem un flanqueix lateral per una paret lleugerament desplomada on no hi tenim esglaons pels peus, cambiem de paret i ens enfilem per una paret molt deplomada que s'enfila cap al final d'aquest tram, un tram curt però molt intens!

Acabat aquest tram podem anar a acabar la via fent l'últim tram que acaba al cim del Puigsagordi.

Matí d'escalada a la Foixarda

2007-01-16T10:38:00.000+01:00

Aquest dissabte al matí vam pujar a escalar a la Foixarda, m'hi acompanyaven la Neus i la Sofia. Vam anar directament a les parets de roca, allà, per començar, ens vam possar en una via de 4º anomenada Joan. La via era de força més que 4º, jo li posaria un 5 o 5+ però estaba força bé.

Desprès, buscant vies de 5º vam acabar al final de les parets de roca, i vam veure una via de 6º anomenada "Astolfo Hinkel" que semblava més o menys asequible, l'única pega era que la primera txapa estaba una mica alta, així que ens hi vam posar, va ser el nostre error. L'accés a la primera txapa era considerablement exposat i cap de nosaltres veia la forma d'arribar-hi amb unes certes garanties de seguretat. Després de gairebé una hora, diverses caigudes sense ferits i de cremar-nos considerablement, un noi que estaba a una via del costat es va oferir a obrir-nos-la i passar-nos el top rope. Nosaltres li vam dir que amb que ens posses la primera cinta ja fariem, però fins i tot amb la primera cinta posada no ho aconseguiem, a més a més, jo, en una caiguda vaig picar amb el genoll esquerra contra la paret i em va deixar força fora de combat. Finalment, aquell noi tant amable ens va obrir la via, i després d'observar-lo a ell, la Neus i jo vam aconseguir pujar-la, la Sofia, després d'haber tingut ja algunes caigudes i amb un tall al palmell de la ma va preferir no tornar-ho a intentar.

Com que ja habíem perdut molt de temps en aquella paret i ja s'acostava l'hora de dinar, la Sofia va marxar cap a casa i la Neus i jo ens vam quedar una estona fent boulder a dins del tunel de la Foixarda. Al final, malgrat que no vam fer gaires vies, va ser un matí profitós, vam apendre força coses en aquella paret, a més, s'ha de mirar de pujar de nivell no?

Via Ferrada de l'Aigualcoll (Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)

2007-01-09T11:58:00.000+01:00

Aquest diumenge al matí, amb l'Oriol vam anar a descobrir una ferrada de la que ens habien parlat, la via Ferrada de l'Aigualcoll, a la Serra de Mestral.

La via està oberta pel Club Excursionista Serres de Mestral i consta de dues parts, la primera s'enfila per una paret lleugerament desplomada, passa per un forat entre les roques, un pont tibetà i s'enfila en un tram una mica més difícil fins a dalt de tot de l'agulla de l'Aigualcoll. Des d'aquesta agulla s'ha de montar un rapel de 20 metres per baixar al coll situat just darrere de l'agulla, un cop a baix, hi ha un indicador que senyala cap a l'esquerra on es descendeix una mica per arribar a l'inici del segon tram.

El segon tram transcorre tot en vertical per una mateixa paret amb algun pas lateral en algun moment (amb un pont tibetà), la paret desploma una mica en alguns passos, fins i tot en un pas hi ha instalada una escaleta per superar-lo.

La via val força la pena de fer, els desploms i la distància entre les grapes fan que augmenti molt la dificultat, s'ha de tirar molt de braços, i sovint buscar preses de peu a la paret, la gent baixeta pot tenir força dificultats per fer-la. Amb això, és una via divertida, que a més ens apropa a una zona de muntanya que nosaltres teniem molt abandonada.

L'únic punt negatiu és la quantitat de peatges que has d'arribar a passar per arribar-hi, especialment l'últim en que per anar a l'Hospitalet de l'Infant pagues 3 euros per menys d'un quilometre d'autopista, entres i surts i et cobren 3 euros, una autèntica estafa.

Matí de cap d'any escalant a la Facu

2007-01-01T20:35:00.001+01:00

El matí de cap d'any vam anar a escalar a la Facu, una zona d'escalada en roca situada entre Vilafranca i Vilanova. Hi vam anar amb l'Oriol i el Marc, cap dels tres no hi havia estat mai i hi vam arribar gràcies a un llibre que s'havia comprat en Marc, "Escalada en Barcelona y alrededores", un llibre amb tot de ressenyes dels voltants de Barcelona.

Allà hi vam coneixer a dos escaladores molt maques que ens van aconsellar algunes vies, vam fer la via Anna (4+), la Tati Conill (5+) i la Montserrat Bardi (5) al sector dret.
Desprès vam anar cap al sector esquerra a fer la Rosa Sala (5), via que jo vaig aconseguir obrir agafant-me en un pas al mosquetó d'una cinta (trampes), pero ni l'Oriol ni en Marc van poder fer-la, tots dos per culpa d'aquest pas que ens costava moltíssim i que jo diria que era de més de 5, s'ha de dir també que l'Oriol no portava peus de gat i pujava amb bambes de muntanya.

En resum un matí de cap d'any força divertit, a una zona nova i amb bona companyia, ja hem parlat d'anar un altre dia a fer agulles a Montserrat, això si, l'Oriol s'haurà de comprar uns peus de gat.

Increible...

2006-12-30T22:25:00.000+01:00

Via Ferrada de Sant Martí Sarroca

2006-12-28T12:36:00.000+01:00

El matí de Sant Esteve ens vam llevar d'hora i vam aprofitar el mati, abans del tradicional dinar amb la família, vàrem anar amb l'Oriol a fer la Via Ferrada de Sant Martí Sarroca.

La via ens l'havien recomanat força, i ja ens havien advertit que era dureta, sobretot perquè has de tirar força de braços, està catalogada com a molt difícil. La via està composta per tres trams, el primer te parts on ja veus que es desploma una miqueta, i pases per unes baumes on t'has d'ajupir i després destrepar una mica. Aquest tram acaba amb un rapel que has de muntar completament penjat, per això és nescessari dur una baga d'ancoratge curteta per penjar-se de l'ultim escaló i allà muntar la corda.

Un cop baixat el rapel, es camina un trosset molt curt i al moment ja veus l'inici del segon tram que s'enfila per una paret, aquest tram és el més dur, progresem gairebé tota l'estona en horitzontal però per una paret que desploma una mica i sense tenir esglaons pels peus, així que has d'anar mirant molt bé on poses els peus i tot i això és inevitable tirar molt de braços, alguns passos resulten esgotadors.

L'últim tram és molt més curt i relaxat que els anteriors, es progressa bé, i com a punt divertit té una tirolina muntada amb la politja ja posada on t'hi has de penjar per passar d'una paret a una altra. Finalment, la via acaba en un rapel d'uns 10 metres que ens baixa al camí de tornada, un camí equipat que ens retorna a on hem deixat el cotxe.

Escalada al rocodrom de Canet de Mar

2006-12-27T15:28:00.000+01:00

Aquest dissabte vam anar amb en Roger, en Josue, el Marc i la Sofia a escalar al rocodrom de Canet de Mar. Aquest rocodrom va ser inaugurat a principis d'any, és municipal, per escalar-hi només s'et exigeix que estiguis federat, per allò de la responsabilitat civil. És un rocodrom força complet, té una zona d'iniciació per cursos, un diedre amb una babaresa i una fisura i una banda de desploms increibles que poden donar molt de joc a la gent mes experimentada, realment penso que és un bon rocodrom, increible que sigui municipal, a veure si la Jaurieta (Regidora del districte de Sant Andreu) n'apren, que a Sant Andreu som molts (però molts!) que escalem i com a minim ens n'hem d'anar fins a la Foixarda per escalar.

Doncs bé, allà hi vam passar el matí, feia una mica de fred, i t'arribava el vent que venia del mar, pero per això mateix, estaba completament buit, i el vam tenir tota l'estona per nosaltres sols. Vam començar amb les vies d'iniciació (encara no m'atreveixo a posar nivells de dificultat, però debien ser de 4rt mes o menys), vam fer les dues i vam passar cap al diedre, aquest el vaig intentar obrir pero em vaig quedar a l'ultim pas, just abans d'arribar a la reunió, per sort en Josue la va acabar i jo desprès hi vaig tornar per venjarme!

En Roger, va obrir, amb força dificultats, una via que desplomaba una mica, i que tenia unes preses de dits molt petites, en Josue la va pujar facilment, i jo i el Marc ho vam intentar un parell de vegades pero ens va resultar impossible pujar-la. Al final, en Josue va obrir una via una mica desplomada, a la banda contraria al diedre i aquesta si que la vaig poder fer.

En resum una matinal d'escalada a un rocodrom que val molt la pena visitar, jo hi tornare a la primera ocasió que tingui.

Al Puig Corneli per la Canal dels Ganxos i tornada per la canal Fosca (Garrotxa)

2006-12-20T17:22:00.000+01:00

Diumenge varem anar a fer el pessebre de la secció d'Alta Muntanya, en principi aquest havia de ser un pessebre normal, però al final, la persona que s'encarregava no el va poder fer, així que vam decidir que en lloc de col·locar un pessebre al cim, en fariem un de vivent nosaltres.

El lloc triat per fer el pessebre va ser el Puig Corneli, a la zona de Bracons i la vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa. Vam fer la pujada a aquest cim per la Canal dels Ganxos, una canal equipada amb unes barres metal·liques força antigues que permeten passar alguns passos que serien força més complicats sense aquesta ajuda. En poc més d'un parell d'horetes estavem al cim, un lloc preciós a dalt del cingles amb vista panoràmica a tota la vall d'en Bas, a l'hivern, a més, hi instalen una gran estructura metàl·lica amb bombetes en forma d'estrella de nadal, que s'encén aprofitant l'electricitat que arriba a una antena repetidora que hi ha col·locada molt a prop, a mi em sobren les dues coses, pero bé, que hi farem, al menys en aquesta antena hi ha la càmera de TV3 que retransmet les imatges en directe de la Vall d'en Bas que posen sovint al programa "El Temps".

En aquest cim, ens vam disfressar, i vam començar fer bromes i posar per les fotos pertinents, entre les "pintes" de tots plegats i la bota de vi que corria per allà, vam estar rient força estona, acabat això, i encara amb les brometes sobre la imatge que donavem allà dalt, vam iniciar la baixada. Aquesta va ser per la Canal Fosca (també anomenada Canal Nova), també equipada en alguns trams.

Un cop a baix, vam muntar una tauleta i vam treure els torrons, el cava i el moscatell i vam estar celebrant el nadal a la nostra manera: en bona companyia i a la muntanya.

Petita matinal d'escalada a la Foixarda

2006-12-18T17:38:00.000+01:00

Doncs dissabte al matí vam anar a la Foixarda amb la Neus i el Roger, teniem moltes ganes d'escalar i el Roger havia d'estar de tornada sobre la una del migdia així que la opció fàcil va ser aquesta, anar a la Foixarda i aprofitar al màxim el temps.
Un cop allà, ens vam adonar que la majoria de parets encara estaven mullades de la pluja del dijous, nosaltres pensavem que durant el divendres s'haurien assecat, però la majoria de parets estaben mullades, i dins del túnel hi havia molta humitat.

Tot i això, varem poder fer algunes parets, si no recordo malament van ser un 5º dos 5+ i un 6, de fet, l'estona que vam estar allà va estar aprofitada. També anavem a començar la via "Tu Pu..." (al costat hi ha la via "...ta Madre") que està dins del túnel i es va desplomant cada cop més, però algú ens va fer notar que la reunió estava malament (un dels químics de la reunió tenia gairebé mig macarró fora) així que ho vam deixar còrrer.
En resum una matinal curteta però ben aprofitada, el mono però, no marxa...

Psicobloc

2006-12-11T10:45:00.000+01:00

Fins ara només penjava "reportatges" de les meves escapadetes a la muntanya, pero he descobert aquest video en un altre bloc, es impressionat, tinc un mono d'escalada que no m'el aguanto!

Barranc Pas de l'Escanell

2006-12-05T13:45:00.000+01:00

Aquest diumenge vam anar a una sortida del Cicle de Barranquisme que ha organitzat l'AE Muntanya. El barranc que vam anar a baixar és el Pas de l'Escanell, és un barranc fàcil, que en principi es fa en un parell o tres d'hores, però per nosaltres no va ser així.

Erem un grup molt nombrós, 14 persones, moltes d'elles inexpertes, això va fer que el barranc s'ens allarguès molt més del que pensavem, a cada rappel tardavem moltíssim, eren 14 persones les que havien de baixar, i a més la majoria no anaven gaire ràpid perque encara no hi tenien confiança, també ens hauria faltat una tercera corda, per poder anar mantenint tres rappels muntats i anar per feina.

Un altre inconvenient de la jornada va ser la manca d'aigua, el barranc esta molt bé, i si hi haguès corregut l'aigua hauria millorat molt (també hauria pujat de nivell de dificultat), però al baixar-ne poca, a la majoria de badines l'aigua estava estancada, i en algunes feia pudor i tot. A més a més, el sol no ens va acompanyar gaire, durant una estona ens va tocar una mica, però desprès ja no ens arribava més, i mullats a les llargues esperes dels rappels s'agafava una mica el fred.

D'altre banda per mi va ser interesant, vaig aprendre a muntar rappels desembragables i vaig agafar una mica de cultureta general, a més, mai havia fet un barranc fora de temporada estiuenca, també va ser una experiència nova, tot i que he fet barrancs d'alta muntanya a l'estiu on he passat igual de fred que a aquesta sortida.

Al final baixavem l'últim rappel que ja era de nit, en total 7 hores de barranc, retorn en pujada que ja va anar bé per entrar en calor, i sopar a Berga. En realitat, malgrat tot, la sortida va valdre la pena.

Montserrat: per la canal del Cavall i la canal de Sant Jeroni

2006-11-30T13:04:00.000+01:00

El diumenge vaig anar a una sortida del Cicle de descoberta de la natura que organitza l'AE Muntanya. Per aquestes sortides es lloga un autocar perque hi acostuma a anar molta gent, son sortides que serveixen per descobrir una mica més el país, veure racons macos, i normalment son per tots els públics, en aquest cas, era una sortida una mica especial, ja que el recorregut, tot i no ser de dificultat, tenia punts on algú podria tenir dificultats per progressar (les dues canals).

L'excursió començava pujant per la canal del Cavall, aquesta canal està equipada amb cordes que t'ajuden a pujar amb més facilitat, d'aquí vam arribar al peu de la normal del Cavall Bernat on vam fer una breu parada per reagrupar-nos ja que hi anavem unes 40 persones. D'aquí vam començar un recorregut per l'interior de Montserrat, aquest massís és ple de camins i zones boscoses per on ens hi podriem passar dies caminant sense passar mai pel mateix lloc, desprès unes horetes caminant vam arribar fins a Sant Jeroni, el punt més alt de Monserrat, allà vam fer un descans per menjar una mica i desprès de fer algunes fotos de les precioses vistes vam iniciar la baixada.

La baixada per la canal del Cavall és molt fàcil, alguna vegada fins i tot l'he fet corrents, en aquesta ocasió no tocava, en poca estona i desprès d'algun pas una mica més incomode cobert per un cable d'acer fixat a la paret, arribavem al camí normal que ens portava cap al punt de sortida.

Allà després de dinar i xerrar una estona, vam tornar amb l'autocar, un viatge curt entre la son i les bromes d'en Roger i companyia mentre intentava explicar els plans per les properes sortides de les diferents seccions de l'AE Muntanya.

Escalant a la Font de l'Ametlló

2006-11-28T10:02:00.000+01:00

Dissabte vàrem anar a fer una matinal d'escalada a la Font de l'Ametlló, molt a prop de Vilafranca. De fet ja hi haviem estat en una sortida pel curs d'escalada, és una paret ideal per escalar un matí d'hivern si fa bon dia, perque hi toca el sol tot el matí.

Ens hi vam estar tot el matí i jo vaig aprofitar per provar coses fora del meu nivell, primer, per escalfar vaig obrir una via de 4+ (Xoriço) i desprès de seguida vaig començar a provar coses difícils (per mi), vaig aprofitar el top rope d'una altre via que havien obert per pujar la Cuca petita (5+), no sense caure una vegada i deixar-me un trosset de pell a la paret... Després un company va obrir una via de 6b de nom desconegut i em vaig animar a provar a veure fins on arribava, al primer intent vaig arribar fins una mica menys de la meitat i vaig caure, i a la segona estava ja molt cremat i no vaig fer gairebé res, la via era perfecte per provar perque si queies pendolaves enrere i no hi habia gaire perill de menjar-te res en la caiguda.

Després de descansar una mica i quedar-me assegurant a uns quants vaig anar a assegurar a un company que volia provar d'obrir la via Gemma (5º), va pujar fins la meitat i allà, desprès de molts intents no va poder superar una panxa una mica fotuda. Aleshores vaig aprofitar i com que ja havia descansat una mica vaig pujar jo a acabar-la, la feina va ser meva per passar aquella panxa, vaig acabar baldat però ho vaig fer.

I fins aquí la matinal d'escalada, va ser un mati força complet perque vaig poder provar moltes coses que encara no havia fet.

Podeu mirar les ressenyes de la Font de l'Ametlló en aquesta web: http://defalla.upc.es/~oskar/font.html

Ascenció al cim del Teide (3.718m) (Tenerife, Illes Canaries)

2006-11-13T12:40:00.000+01:00

Just el dia abans de marxar de l'illa vam pujar a fer el Teide, l'accès al cim està restringit, així que has de demanar un permís dies abans a l'oficina del parc, a Santa Cruz de Tenerife, el permís te data i una franja horaria de dues hores, així que has de tenir clar quin dia pujaràs i a quina hora arribaràs al cim. Nosaltres el vam demanar 5 dies abans, el primer dia que estabem a l'illa.

Si no tens carnet de conduir tens un problema, només hi ha una guagua que pugi al Parc Nacional de "las Cañadas" i una que baixa, i entre l'hora d'arribada de la primera i la hora de sortida de la segona només hi ha dues hores, aixi que es impossible fer el Teide així (si no puges en teleferic, que és el que incomprensiblement prefereixen). Nosaltes vam agafar un taxi i vam pagar una ronyonada per que ens puges a les 5 del matí cap a "las Cañadas".

Vam començar a pujar de nit, i només començar ens vam adonar de que no haviem omplert les cantimplores d'aigua i en prou feines teniem un quart de litre d'aigua per dues persones, amb això, vam anar tirant, el camí està ben senyalitzat i no té pèrdua, no hi ha gaires camins més, quan es fa de dia comences a veure mostres de la extranya vegetació d'alta muntanya canaria que creix en un terreny molt àrid, també trobes unes pedres volcàniques rodones de gran tamany que anomenen "bombas" que són trossos de lava expulsats pel volcà que amb la fricció de l'aire i al baixar rodolant per la muntanya van agafar aquesta forma rodona.

Despres d'una estona caminant en una pista ample amb una lleugera inclinació arribes a un punt on el camí passa a ser molt més estret i comences a pujar guanyant alçada ràpidament en un camí que puja fent esses entre dues grans franjes de lava de l'ultima erupció (a l'edat mitjana), en un parell d'hores més arribes al refugi d'Altavista, nosaltres el vam trobar en obres, així que estava tancat. A partir d'aquest punt comences a caminar entre les restes de lava en un terreny una mica inestable, a més, a nosaltres ens feia un vent terrible, que a part de fer baixar la temperatura dificultava considerablement el nostre avanç.

En una horeta mès vam arribar a l'estació superior del telefèric, sota un fort vent i uns núvols que no deixaven veure res, el telefèric evidentment era tancat i no hi havia ningú a dalt. Els últims 100 metres del Teide són absolutament llisos, i ens vam trobar que cada cop que sortiem del cobert de l'última gran pedra que ens cobria, el vent ens empenyia amb tanta força que no podiem avançar, vam esperar una mica, pero estavem agafant molt fred, no teniem aigua i teniem el temps just per baixar a agafar la guagua de tornada, així és que, a 100 metres del cim vam haber de tornar enrere sense veure la boca del volcà. Per sort, en alguns moments els núvols s'aclarien i vam poder observar durant uns minuts una vista impressionant.

Vam baixar molt ràpid, i en dues hores ja erem a baix de tot, allà, en un mirador vam conèixer a un parella del País Basc que ens va acostar en cotxe a l'estació inferior del telefèric, que era d'on sortia la guagua de tornada. Allà vam poder veure un cartell on posava que el telefèric estava tancat tot el dia pel vent, i al costat l'informe meteorològic: 95Km/h de vent, 2 graus de temperatura, -15 de temperatura de sensació, deu ni do!

Excursió pel massis d'Anaga (Tenerife, Illes Canaries)

2006-11-10T17:15:00.000+01:00

Durant aquesta setmana passada he estat a Tenerife, el mal temps ens va impedir fer totes les excursions de muntanya que voliem fer però una de les que vam fer va ser aquesta pel massís d'Anaga al nord de l'illa.

L'excursió comença a Punta de Hidalgo, un poble de la costa on s'hi pot arribar amb "guagua", des d'aquest poble es puja per per un carrer molt inclinat que surt de just davant de l'esglèsia i que desprès d'una estona de pujada surts del poble i es converteix en pista de terra, el camí cada cop es va fent més estret i puja ja pel massís d'Anaga fins a arribar a una antiga canalització d'aigua. Continues per dins d'aquesta canalització d'aigua i de seguida comences anar per les parets dels barrancs, la canalització esta escabada a la roca i tu hi vas per dins, fins i tot atravesses túnels a la roca pels quals és convenient portar una lot o un frontal.

Desprès d'una estona d'anar per les parets dels barrancs i gaudir del paisatge la canalització s'acaba i aleshores pujes per un petit sender que s'enfila cap a unes cases i agafes una pista asfaltada, aquest tros es fa una mica pessat, a més a nosaltres ens anava plovent de tant en tant, una pluja fluixa però constant, al final arribes a un poble des d'on pots agafar un camí que baixa cap a un altre barranc de tornada cap a Punta de Hidalgo. Aquest camí es una mica perdedor, convé preguntar al poble per tenir clar per on baixa el camí.

Baixem amb aquest cami per unes parets força escarpades dels barrancs fins a arribar al riu, és un barranc sec pero a nosaltres just entrar-hi va esclatar una tempesta i va començar a ploure moltíssim, tot i portar impermeables l'aigua entrava per tot arreu, a més en poc temps va començar a baixar aigua pel riu, així que ens vam donar força pressa per sortir del barranc el més aviat possible, a més, l'aigua feia caure pedres de les parets i haviem d'anar amb molt de compte de per on passavem, al final ens va parar de ploure just quan arribabem al final, el barranc acaba al mar, i just abans hi ha un camí que puja cap a Punta de Hidalgo.

Finalment, absolutament xops i desprès de la nostra aventureta vam agafar la "guagua" per tornar cap a Tacoronte que era on ens estavem. L'excursió val molt la pena i serveix per coneixer una mica la serra d'Anaga, una de les tres zones naturals més boniques de Tenerife.

Ascensió als Clarabides (3012m i 3020m) i al Gias (3011m)

2006-11-08T15:10:00.000+01:00

El cap de setmana del 28 i 29 d'Octubre vam fer una sortida a Benasque a pujar als Clarabides i al Gias. Aquesta sortida formava part del Cicle Basic d'Alta Muntanya que l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu ha organitzat durant aquest any.

Vam arribar a Benasque dissabte al migdia, vam dinar i en acabat vam anar amb els cotxes cap a l'inici del camí del Refugi. La pista que puja al refugi es una pista força ample, fins a un punt a una vall on hi ha una caseta que els del refugi fan servir de diposit de provisions, els hi pujen fins a la caseta en 4x4 o en moto amb remolc i de la caseta al refugi ho pujen amb una mula. El camí era força maco, els abres ja mostraven tot de tonalitats grogues i marrons per l'entrada de la tardor i durant gairebé tot el recorregut seguiem un riu amb algunes cascades precioses, un cop arribaves a la caseta el camí es tornava més inclinat i estret i en 20 minutets més ja estabes al refugi. Hi vam arribar que ja s'estava fent fosc, vam deixar les bosses, vam preparar els llits i vam baixar a sopar, en acabat, i després d'estar una estoneta prenent la fresca i xerrant vam anar desfilant cap al llit que a l'endemà ens esperava una bona ascensió.

A les 6 del mati ens vam llevar, vam esmorzar i vam començar a pujar quan tot just s'estava fent de dia, durant la pujada no vam trobar gaire neu, hi habia alguns cims enfarinats però poca cosa, l'ascensió passava per uns llacs i pujava fins a un coll d'on al cap de caminar unes 4 hores ja arribaves al Clarabides Oriental, des d'on es veia el Posets tot cobert de neu, allà vam esperar que anès arribant tothom, especialment alguns que feien el seu primer 3.000, vam fer les fotos de rigor i vam seguir cap als altres clarabides, al central hi arribaves en un moment i per arribar a l'Occidental passaves una cresta molt maca.

Per acabar ens vam dirigir cap a pujar al Gias, hi havia diferència de criteris sobre per on pujar-lo, hi habia una via on s'habia de trepar una mica però que estava molt coberta de neu, també s'hi podia pujar per un coll on no calia trepar pero que estaba també molt cobert de neu i no haviem portat grampons, finalment vam pujar per una via una mica difícil (per nosaltres) on havies de trepar amb algun pas de III+ i on desprès de passar 3 persones la resta van retrocedir per pujar per la primera via, jo em vaig entossudir en pujar per allà, i desprès d'ajudar a la gent a baixar tenia les mans glaçades i ho vaig passar malament per passar alguns troços, finalment vam arribar tots a dalt vam fer algunes fotos i vam començar la baixada per evitar que s'ens fes de nit.

Durant la baixada vaig tenir una caiguda i vaig poder comprovar fins a quin punt fa mal el granit, durant una setmana he tingut el braç amb una cremada que em feia veure les estrelles cada cop que l'arrepenjava a algun lloc. Unes horetes desprès i habent fet una parada al refugi per pagar i recollir coses vam arribar als cotxes just quan es començava a fer de nit, una hora abans, ja que la nit anterior ens habien canviat l'hora a horari d'hivern.

4a sortida pràctica d'escalada: Montserrat

2006-10-24T17:17:00.000+02:00

Aquest diumenge vam tenir la ultima sortida pràctica d'escalada, vam anar a Montserrat, a la zona de les Agulles, allà vam estar fent escalada clàssica, pujavem per parelles dos trams amb reunió al mitg. Vaig pujar de primer a la via, les txapes estaben molt separades i donava una mica de cosa, quan estaves a punt de txapar tenies una caiguda d'uns 8 metres, a més, al costat tenia al monitor que em tentava amb una cinta amb mosquetó i em deia: "Si te ves apurado te engancho y no caeras tanto", pero em vaig mantenir ferm i la vaig refusar cada cop!

Així vaig arribar a la reunió em vaig assegurar vaig montar la reunió amb 3 mosquetons i una cinta plana i vaig assegurar al segon fins a la reunió. Aleshores els dos ens vam quedar allà mentre jo assegurava al monitor que anava a instal·lar la seva corda al final de la via, desprès, vaig assegurar al meu company fins a dalt, i un cop era a dalt vaig desmontar la reunió i em va assegurar ell fins a dalt. Des de dalt, vam unir les dues cordes per muntar el rappel i vam baixar rapelant fins a baix. En total unes 3 horetes a la paret.

Desprès ho va fer un altre parell mentre nosaltres esperavem a baix. No vam poguer fer res més perque s'ens va fer tard, pero ens va servir per possar en pràctica tot el que ens havien explicat, jo la veritat tinc moltíssimes ganes de tornar-hi!

3a sortida pràctica d'escalada: La font de l'Ametlló

2006-10-23T16:24:00.000+02:00

Aquest dissabte vam tenir la tercera sortida pràctica del curs d'escalada en roca. Vam anar a la Font de l'Ametlló, una zona d'escalada molt a prop de Vilafranca del Penedès amb unes parets maquíssimes, la zona, malgrat haver patit un incendi fa uns anys és molt maca, l'únic problema es que a les parets hi toca el sol tot el dia i hi fa molta calor, d'altre banda això a l'hivern ja s'agrairà.

Vam passar tot el dia en les diferents vies que hi ha en aquestes parets, vam fer unes quantes de IV, alguna obrint la via nosaltres, i jo encara em vaig atrevir a pujar una de V i una de V+ amb un desplom que "picava" moltíssim. Desprès d'estar-nos unes 6 horetes escalant, vam acabar la jornada anant a prendre algo a Moja, un petit poble molt a prop de Vilafranca.

Canicross pel Montseny

2006-10-14T16:59:00.000+02:00

Ahir divendres, finalment vaig anar a fer allò que tenia tantes ganes de provar, fer canicross amb el Yukon, el meu gos. El canicross consisteix en còrrer amb un gos que t'estira, per fer-ho, vaig comprar per internet les tres coses que necessitava: un arnès de tir per al gos, una linia de tir amb amortiguació i un cinturó de canicross per mi, així que un cop tenia el material necessari vaig esperar a tenir un dia lliure i finalment ahir al matí, vam anar cap al Montseny a provar-ho.

Vam anar fins al Figaró amb els rodalies de Renfe, un cop allà vam anar cap al camí que puja cap al Sot del Bac, un cop al camí, vaig muntar tot l'equip, em vaig lligar al Yukon i vaig intentar que comences a còrrer estirant-me, pero no hi habia manera de que m'estires ràpid, quan començava a tirar una mica es parava a olorar les floretes o a marcar algun arbre. Vist l'èxit, vaig decidir deixar-lo lliure per a que es desfoguès una mica, vam pujar fins al mirador del Sot del Bac i un cop allà, en un camí força més ample i pla, el vaig tornar a lligar i despres d'uns quants intents va començar a estirar, no corria gaire, més aviat caminava depressa pero al menys m'estirava i no s'aturava, això si, li habia d'anar cridant de tant en tant per a que no s'aturès. Així vam arribar fins a la Cuspinera, vam fer uns 2,5Km i el Yukon ja semblava esgotat, així que el vaig tornar a deslligar i vam descansar i li vaig donar força aigua.

A la tornada vam tornar pel mateix camí, caminant tranquils i el Yukon semblava tornar a estar animat, vam arribar altre cop al mirador del Sot del Bac i des d'allà fins a baix vam fer la baixada corrents, el Yukon però, es quedava enrere i no podia seguir el meu ritme, aleshores vaig veure clar quin era el problema: el meu gos està en baixa forma... l'haurem d'entrenar!

2a sortida pràctica d'escalada: Sant Sadurní

2006-10-09T16:03:00.000+02:00

I el diumenge cap a Sant Sadurni. Després d'haver passat el dissabte escalant per les parets de conglomerat de Montserrat, el diumenge ens van portar cap a una zona d'escalada molt a prop de Sant Sadurní.

Al matí amenaçava força mal temps i fins i tot va plovisquejar una miqueta, a més vam trobar la zona una mica plena i la majoria de parets de 4rt grau ja estaven agafades, així van muntar top rope a una de 5e i vam començar a fer aquella, desprès en van anar quedant altres de lliures i vam pujar una altre de 5e i un parell d 4rt, a més tots vam pujar de primers en una de 4t i jo a més en una de 5e però assegurat per una altra corda.

Va ser una jornada divertida, ens ho vam passar molt bé i vam apendre molt, això si, avui tinc tot el cos adolorit, sobretot per un pas complicat que em va costar una passada de pujar, tot i això, ja tinc mono de tornar-hi!!

1era sortida practica d'escalada: Montserrat

2006-10-09T12:22:00.000+02:00

Després de dues sesions teòriques, dissabte vam poder fer la primera sortida pràctica del curs d'escalada en roca (nivell1). Vam anar a Montserrat, a unes parets al costat del restaurant abandonat, molt a prop de l'ermita de Sant Joan de Montserrat.

Un cop allà vam estar repassant una mica el tema nusos i reunions i ens van ensenyar la tècnica de progressió, després els monitors van muntar algunes vies de 3er grau i hi vam estar pujant en top rope, quan ja ho portavem una mica millor vam agafar una via i vam pujar tots com a 1er possant les cintes, pero asegurats per una altra corda des de dalt. A final fins i tot van muntar una via de 4 i alguns hi vam pujar.

Cap a les 6 de la tarda vam baixar caminant cap al monestir i els monitors ens van ensenyar algunes vies d'escalada que ens venien de camí, així tenim algunes referències per tornar-hi quan ho tinguem clar!

La Tor de Querol (Alta Cerdanya)

2006-09-29T16:28:00.000+02:00

Malgrat les desesperançadores previsions meteorologiques, aquest cap de setmana passat ens vam entestar en aprofitar el pont per anar a la muntanya, concretament a la Tor de Querol. Hi vaig anar amb la Neus i ens hi vam emportar el meu gos, en Yukon, un Samoyedo que ara ja feia massa temps que no el feiem moure gaire.

Inicialment teniem diverses idees, fer una travessa de dos dies utilitzant el GR-11 que creua els Pirineus, anar al Refugi del Malniu i des d'allà pujar al Puigpedrós i algun altre cim, però finalment, en vista del mal temps i tenint en compte que portavem al Yukon (als refugis no el volen), vam decidir instalar-nos a un càmping a la Tor de Querol i des d'allà intentar pujar el diumenge fins al Carlit(2.921m) i baixar.

Vam arribar a la Tor de Querol el dissabte a la tarda amb força mal temps, plovia i no feia cara d'haber de canviar gaire, ens vam instalar al càmping, i vam anar a dormir d'hora, de fet, seria més exacte dir que ho vam intentar perque al càmping s'hi estaben instalant uns "domingueros" gironins amb la seva carabana que no paraven de cridar i fer soroll. Una altre inconveniència va ser el Yukon, no l'habiem portat mai d'acampada, i no estaba massa acostumat a aixo d'haber d'estar-se a la tenda tota la nit fins que ens llevessim, tot i això, es va portar prou bé, i més que res el que ens va molestar van ser els seus pèls i no pas ell.

Finalment el diumenge al mati ens vam llevar una mica més tard del que habiem previst, a mes, el temps ens desanimava una mica, malgrat que s'habia aclarit, estaba clar que cap al mitgdia com a molt tard tornarien les plujes. Aixé que vam decidir, simplement, sortir a caminar per on ens vingues de gust i tornar quan ens en cansessim o el temps ens hi obligués. Vam pujar per un camí just davant del camping i ens vam enfilar fins dalt d'unes muntanyes des d'on teniem una vista força maca de la Tor de Querol i tota la vall, vam collir aranyons (que ara mateix son amb anís tot tranformant-lo en patxaràn) vam caminar una mica més i vam baixar, en total vam fer un passeig d'11 Km i 300 metres de desnivell, un matí tranquil.

Cap al mitgdia ja es veia que venia el mal temps, així que vam decidir desmontar i tornar cap a Barcelona a passar aquella nit en la comoditat de la nostra llar, finalment, no va sortir tant malament, i va ser una mica la prova per veure com reaccionava el Yukon si ens el emportavem a la muntanya, i com que no va anar malament, i ja s'ha acostumat al tren i a la tenda ens el podrem emportar algun altre cop.

43è Ral·li d'Alta Muntanya (Campionat de Catalunya 2006)

2006-09-25T13:42:00.000+02:00

El passat 17 de Setembre es va celebrar el 43è Ral·li d'Alta Muntanya organitzat per l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu, l'únic Ral·li que s'organitzava aquest any i per tant, també era el Campionat de Catalunya 2006. Fa anys, diverses Agrupacions organitzaven Ral·lis d'Alta Muntanya i els concursants anaven sumant punts als diferents ral·lis i a l'últim, el que hagués sumat més punts al llarg de l'any era campió de Catalunya. Sembla però, que els Ral·lis han anat perdent adeptes i la majoria de les agrupacións veient la feina que suposa organitzar un Ral·li i la poca participació que tenien han optat per deixar d'organitzar-ne, fins al punt que aquest any només n'organitzava l'AE Muntanya.

Els ral·lis tenen tres categories: or, argent i bronze, per nivells de dificultat, s'hi corre per parelles i consisteixen a assolir una serie de cims amb un mapa i una brúixola, sense itinerari marcat, als cims hi ha punts de control on t'han de segellar la teva fitxa i un cop asolits els cims de la teva categoria, has de tornar al punt de sortida.

El ral·li d'aquest any organitzat per l'AE Muntanya es feia a la Cerdanya, jo hi vaig córrer amb en Josue (un company de l'agrupació), i vam córrer en la categoria d'or. Aquesta consistia en, sortint del refugi del Cap de Rec (1960m), pujar fins a la Tossa Plana de Lles (2916m), passar pel Pic de Setut (2867m), anar al Tossal Bovinar (2841m), pujar al Pic dels Estanyons (2834m) i tornar a baixar fins al refugi. Si no ho he contat malament, vam fer 16km i 1185m de desnivell acumulat. El ral·li començava a les sis i mitja del mati, i excepte cap al final, que va sortir una mica el sol, vam estar a temperatures molt baixes i amb forts vents sobretot als cims i les carenes, algú va dir que a dalt s'estava a 4 graus sota zero, a alguns trossos havies de fer servir les mans, i s'en resentien.

En Josue i jo no ens vam menjar un rosco a nivell de classificació, hi corrien uns quants màquines, entre ells un d'aquests esportistes d'èlit, un noi de 18 anys i jove promesa de l'esquí de fons, campió no se ben bé de què, que en va ser el guanyador. Ens ho vam passar molt bé, per mi va ser tota una experiència i un repte, ho vam fer en unes 4 hores, tot un èxit!

De Portbou a Cadaqués pel GR 92 i el GR 11

2006-09-05T23:09:00.000+02:00

El passat dissabte 2 de Setembre, celebrant l'aniversari de la meva amiga Neus, vam anar a fer una ruta que a ella li feia molta il·lusió tornar a fer, el GR 92 pel Cap de Creus.

Nosaltres però vam variar una miqueta la ruta amb l'objectiu d'acostar-nos a la cala Tavallera i d'intentar arribar a la punta del Cap de Creus, varem decidir que un cop a Port de la Selva, l'última població abans d'entrar al Cap de Creus, enlloc d'anar directes cap a Cadaqués seguint pel GR 92, agafariem el GR 11 que arribava a la punta, i des d'aquest camí baixariem desprès a Cadaqués.

A les 10 del matí arribabem a Portbou en tren i començavem a caminar sota una boira que a mesura que pujavem anava tornant-se més espessa. Això ens va desanimar una mica ja que prescisament haviem vingut en busca de bones vistes i la boira ens estaba aixafant la guitarra. Això va canviar al baixar per l'altre vessant cap a Colera, allà vam veure com s'aclaria cada cop més fins a gairebé desparèixer.

De camí cap a Llançà, el següent poble, el paissatge era preciòs, bonics penyasegats, pins que creixien gairebé arran de terra forçats per la tramuntana, roques foradades per l'efecte de l'aigua i el vent.

De totes maneres ens va donar la sensació de que estaba tot massa urbanitzat, però no sabiem el que en esperava: un cop a Llançà van ser uns 10Km caminant al costat de casetes de rics a primera linia de costa, molts d'ells francesos que igual que a la Catalunya Nord, s'han pres aquesta zona com al lloc perfecte per retirar-se a viure una plàcida jubilació.

Un cop passat Port de la Selva, finalment, entravem al Parc Natural del Cap de Creus, no sense indignar-nos altre cop, per unes "boniques" casetes que estaven construïnt a primera linia del penyasegat i just a l'entrada del Parc. Deixant enrere tot això, el parc ens va semblar molt maco, uns boscos de pins molt característics de la zona, les runes de l'esglèsia de Sant Baldiri, del Segle X, tota fortificada i amb una torre de defensa construïda el S.XIV per defensar-la dels saquejos dels pirates, la cala Tavallera, preciosa tot i les deixalles que arribaven pel mar des de les urbanitzacións dels voltants i s'anaven acumulant a la platja.

Ens vam pendre l'excursió força en calma, aixi que quan vam arribar al desviament que baixava cap a Cadaqués, el sol ja es començava a amagar, per això, vam haber de deixar còrrer la idea d'arribar fins la punta del cap de Creus, i vam baixar ràpid cap a Cadaqués. Un cop allà, vam anar a sopar una pizza i a buscar algun lloc tranquil per fer el vibac ja que al matí següent, ben d'hora, sortia l'autocar que ens tornava cap a Barcelona, contents pels bonics paisatges que habiem vist, pero una mica preocupats per la terrible especulació urbanística, que sembla que no s'atura davant de res.

Precisament avui, poc avans d'escriure aquesta cronica, deien a les noticies que la Generalitat de Catalunya ha aprovat l'ampliació de la Xarxa Natura 2000, que preservara un 30% del territori del principat, tot seguit aclarien, que d'aquesta manera evitaven ser sancionats per la UE per falta de protecció ecològica, aquí tenim un govern d'esquerres, ecologista "de debó", que ha d'aprovar unes mínimes normatives ecologistes per evitar sancions de la UE, molt ecologista, si senyor...